Retorn a la vall de flors

Torna la primavera i desfà els llaços
de l’hivern: neix la vida i la mort dorm.
Mes, no desnua els dubtes del meu cor
perdut pel laberint de tants ocasos.

Allunyat de les valls florides maldo
per gaudir novament dels dits del sol
lliscant per l’herba de la pell i em dolc
d’haver oblidat quin és el nord que encalço.

No és bo restar tan lluny de la bellesa;
renovellar les auques del desig
serà fàcil, si vol la primavera;

i per vèncer els paranys del laberint
caldrà un canvi de rumb, tot sol o amb ella,
mentre les flors em mostrin el camí.


[Del poemari Sonets de l’edat sàvia]