Retorn a la innocència

El títol és absolutament presumptuós, perquè de ben segur, l'home mai ha estat innocent !. Faig bo en aquest cas, allò de mitificar el temps passat i contra les tesi més àmpliament acceptades, insisteixo en que l'actual euskera, havia estat la llengua comú, lingua franca , d'un ampli espai de l'actual Europa, que comprendria almenys, des d'alemanya, Itàlia, França , la totalitat de la Península Ibérica , i alguns punts del Marroc, Algèria i àdhuc Tunísia.


Aquesta llengua que parlaven [ volem pensar que lliurement ], entre molts d'altres, els ibers i els celtes, serviria per donar nom a multitud de llocs, alguns dels quals, com força pobles dels Pirineus, tant català, com aragonès, navarrès i per descomptat basc, pel costat d'espanya, com els seus contraris per la banda francesa, mantenen encara noms clarament euskeres; d'altres malgrat la romanització [ aquí sabem , que manu militari ] persisteixen aquí i allà ; la seva característica comú , és el sufix ona , que en la llengua euskera actual , vindria a significar : BO ,BE, BENEFICI ,PROFIT,... [ qualsevol persona amb un coneixement de l'euskera - actual i antic - més enllà del diccionari bàsic, que he pogut consultar, és pregada de matisar aquesta afirmació en allò que calgui ]. Amb aquesta premissa, acceptada tant per l'Alcover-Moll, com pel Joan Coromines, de que aquest sufix, és d'època pre-romana, i que possiblement era comú a ibers i celtes [ ara sabem que també a tribus que vivien més al nord i al sud ], comencem la recerca amb un exemplar de l'atlas i una lupa, val a dir , que ambdós estris de caràcter absolutament afeccionat, i malgrat això el resultat obtingut és encoratjador com podreu veure :
Ratisb-ona [ alemanya], Ver-ona [ Itàlia] , Narb-ona, Bay-ona,Gar-ona [ França ] , Argent-ona, Archid-ona , Estep-ona , Taraz-ona , Pampl-ona , Carm-ona , Card-ona ,Badal-ona , i com no Arrah-ona ,escrit ara Arra-ona , sense la h ( l'actual Sabadell, dissortadament famosa pels seus problemes d'ordre públic ),i força poblacions més que us estalvio pel que fa a la Península Ibèrica, Carm-ona, ho compartim amb l'actual Portugal ; el més estrany però es trobar-se B-ona a la costa d' Argelia , i manifesto aquesta estranyesa, tot i la constatació evident, de que la llengua que encara avui parlen els berebers en alguna zona , te trets clars de parentiu amb l'euskera. Ambdós però, tenen avui diferent grafia, el bereber conserva la seva pròpia, diferent de l'àrab, de la fenícia, de la grega, i per descomptat de la llatina ; l'euskera actual, molt altrament s'escriu amb la mateixa grafia que la resta de llengües peninsulars, aquesta circumstància, fa molt difícil establir una connexió - més enllà de les presumpcions - entre ambdós llengües; i entre l'euskera actual, i les llengües iberes i celtes. Per acabar-ho d'adobar el meu desconeixement de les llengües àrabs [imperdonable ], no em permet descobrir, desprès dels inevitables rebateigs , lligats al dret de conquesta ; les clares petjades de la presència de la reivindicada lingua franca del període pre-roma ! .Els berebers han patit les mateixes dominacions que nosaltres, i en el seu cas, la reconquesta no s'ha arribat a produir mai , [ recordeu els noms dels carrers dels pobles i ciutats, fa només 30 anys ?, i si teniu curiositat, mireu 100 anys enrera ! ]


Noms com Amaz-onia, o Patag-onia , podrien ser vestigis - els darrers, ja - de la presència, en aquells moment inconscient , de la llengua comú en l'incipient idioma castellà, que esdevindria en els segles següents llengua genocida, superant per qüestions de territori físic, les malvestats fetes des del llatí, i possiblement únicament superat en crueltat per l'anglès, almenys en allò que coneixem de les llengües indoeuropees. Els idiomes que es parlen o parlaven a l'Àsia, tenen també les seves històries negres, que en qualsevol cas, no ens toca a nosaltres explicar.

Tinc per confirmada [ a reserva de les matisacions que calgui fer ] , la qualitat de llengua comú, pel que fa a gran part de l'Europa pre-romana de l'euskera ( tot i tenir clar que no era aquesta la denominació que rebia aleshores ) ; respecte del sufix ona , emprat correntment com a terminació de nom de lloc o d'accident geogràfic, està clar el seu origen pre-roma, tant almenys, com que no te un únic i unívoc sentit [ Tornem a insistir, i no ens cansem de fer-ho, en la nostra petició d'ajut per part de qualsevol lector/a, que ho pugui fer ].


Respecte de l'euskera, tot i haver-se d'expressar en la mateixa grafia, que les llengües, que el volien - i volen encara - eliminar-lo, ha resistir fins al dia d'avui, a la ferocitat dels romans, a la invasió sarraïna, a l'espanyolisme [ pre-feixista, feixista i post.-feixista ] , i resistirà de ben segur, l'anglès i quan pertoqui el xinès. Correntment aquesta resistència és fonamenta en una diferenciació racial i/o ètnica [ el factor RH ] , està clarament demostrat a nivell científic, la falsedat d'aquesta afirmació; alhora està també meridianament clar ,que el poble basc, potser pel seu aïllament, potser perquè tenen una major consciència nacional, te respecte dels diferents pobles de la Península, un "plus moral" , així no trobem en l'univers polític basc, cap similitud amb l'anomenat defecte Maragall, o també, amb el defecte Carod, [ ambdós amb tot ,només anècdotes patètiques en la nostra història finisecular ] quan si que el trobem, en l'univers espanyol, tant dins de l'espanyolisme radical, Zaplana , Acebes i d'altres, com en les files del espanyolisme - ara dialogant - amb Bono , Ibarra i d'altres també, que lluny del que defensen amb la boca plena, propugnen - una vegada més - la uniformització [passar a tenir només una] de les llengües.


Respecte del futur està clar que el català ho té molt difícil - de cap manera voldria contagiar pessimisme -, però és difícil sobreviure a tanta i tanta "comprensió " com se'ns demana , alhora que altrament l'euskera, fins al darrer gudari resistirà i resistirà, - com ho ha fet sempre - i possiblement dins de 2000 anys , algú és continuarà meravellant de la pervivència d'aquesta llengua. D'aquesta previsió respecte del català , m'agradaria de tot cor, equivocar-me i que també dins de 2.000 anys, fos possible continuar aprofundint en la vinculació entre ambdós llengües.


Algú m'apuntava la possibilitat de traduir el sufix ona, pel sufix land, i tindríem així, un significat com , terra de .... en aquest punt l'única cosa que puc fer és recollir aquesta tesi, i deixar-la també a la consideració dels lectors.


Si el tema suscita - com espero i desitjo - l'interès d'algun lector/a, m'agradarà rebre puntual informació a mora.a@guimera.info