Retorn (2)

Del millor que hi ha en poesia a RC.

Hola Atlantis. Sí, vaig tenir una pneumonia o un corona virus B, no ho sé, els metges tampoc, però han sigut tres setmanes com mai les havia patit. Ara estic molt bé, encara recuperant-me del tap que se'm va quedar a les orelles. He anat de menys a més i això em fa sentir molt optimista. I aquí, a Ribes de Freser, en ser menys de 5.000 habitants, podem sortir a qualsevol hora del dia.
I pel que fa al teu poema i al que vols dir, tens raó: nosaltres som els que hem de decidir el nostre present i futur, convivint amb els altres, això sí. Tot depèn de la serenitat. Quan t'acompanya, és la felicitat.
Espero que estiguis bé de salut, rep una forta abraçada i fins aviat!

Aleix

Un poema ple de tendresa i amb un valor del teu desig per al teu amor. És molt elegant de paraules i molt ben explicatiu. Un plaer de lectura, Atlantis.
Una abraçada en la distància i cuida't. Ah sí, gràcies pel teu amable comentari al meu poema: "Dits d'erotisme", on em comentes molt bé. Me n'alegre de que t'haja agradat.
PERLA DE VELLUT

Dolces paraules ens comparteixes, lligades amb un fil de tendresa, gràcies. I gràcies també pel teu comentari al meu relat Seducció. Una abraçada ;)

En acabat hom acaba cercant la seguretat i la compressió en un mateix. Podem recolzar-nos, arrecerar-nos en algú...Però com tot és efímer i alhora producte de les nostres necessitats i desigs, no tenim altra escapatòria que la d'estimar-se un mateix.un poema on de ben segur molts relataires es sentiran identificats. Salut, Nil.

Em sembla una poesia on es mostra l'ambivalència del desig. Per una part la somiada seguretat de la intimitat tel·lúrica i per l'altra la realitat, la necessitat de reafirmar la pròpia personalitat. Una poesia molt bonica.

Som d'enlloc perquè som de tot arreu i, anem on anem, sempre donarem voltes, sense descans, sobre nosaltres mateixos. La nostra pròpia ombra és el inabastable horitzó.