Retalls d'una vida pèrduda

Un relat de: poetessa frustrada

Te'n vaig donar una
i me la vas prendre
encara em queden sis vides doncs...

Podria plorar, o només amagar-me
de la soledat
Camino de la meva mà enmig
del no res de la ciutat
La llunyania se'm cruspeix i em faig tant
petita que no em veig

La multitud la busca pero ja l'he perdut,
doncs encara em queden sis vides per viure
sense tu, i amb mi a cada segon

Res es per mai, sempre es per res
ni mai ni sempre, tu i jo no
jo i sis vides per sempre més...

Comentaris

  • Hola, poetessa[Ofensiu]
    lluisba | 27-04-2008 | Valoració: 9

    No tan frustrada, però. Darrera dels teus versos senzills i directes hi ha una veu i unes emocions. T'escric simplement potser perquè hem coincidit en què ens pengin els textos els mateix dia, i per això l'he llegit. M'has fet pensar en un poema d'en J.M. Fonollosa (per cert, musicat per l'Albert Pla): Maldita ciudad. No sé si el coneixes.
    En tot cas, valgui tot plegat per dir que la cosa de les set vides em sembla molt rica. No fa massa vaig llegir una estadística on diu que el promig de vegades que ens enamorem al llarg de la vida és de vuit vegades. Vuit i set són dues xifres properes.

    Sort en les sis (o set) que et queden!

l´Autor

Foto de perfil de poetessa frustrada

poetessa frustrada

33 Relats

45 Comentaris

38632 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Només sóc una noia a la que li agrada expressar els seus sentiments. M'agradaria compartir-los amb vosaltres i és per això que sóc aquí.
Ja sabeu, si voleu compartir amb mi la passió d'escriure no dubteu en agregar-me:
mariadeloshielos@hotmail.com
Fins aviat!!