Retalls del teu pas

Un relat de: elisheba

28 de Desembre del 2002...
encara avui se'm fa difícil escriure quatre ratlles.
Recordar-te.
Parlar-ne.

A vegades,
passejant-me per casa
amb el balcó obert,
sento encara,
pel carrer,
aquell so de tractor vell,
de màquina desgastada
afanyant-se a pujar
carrer amunt,
delitós,
per arribar a l'hora acordada.

O a la Pobla,
després de dinar,
vec com el vent
tossut i decidit de marinada,
s'esmuny entre els arbres
intentant, amb el seu frec,
despenjar una veu,
que de tants estius que va cantar,
s'ha quedat
mig impregnada
a l'espessor del fullam.

Són tants! els escenaris que has vestit!
que l'absència restarà sempre absent,
perquè la tendresa
de cada gest passat
s'anirà obrint pas,
per camins de records,
omplint cada horitzó,
imposant-se,
com el tornaveu d'una vertadera presència.

Perquè no és vertader, l'amor?
I no és presència, també?
doncs ja no vull saber més!
que si perdures en l'amor,
jo mentre visqui, estimaré,
sabent del cert,
que sempre que jo estimi, tu viuràs.

Comentaris

  • M'imaginava...[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 19-01-2005 | Valoració: 9

    el paisatge, les fulles caient i tenyint-ho tot del seu color, la finestra oberta, i tu des d'allà mirant....i recordant el so del vell tractor, que mai acaba de desaparèixer, i que té un raconet a dins el teu cor on hi guardes altres records, que es barregen amb els d'aquesta persona tan estimada...

    Tot plegat, un bell poema.

    Una abraçada immensa,
    AtzaVaRa

  • Xiketa......[Ofensiu]
    Helea | 29-12-2004

    Excel.lent, m'has emocionat , em podia imaginar a la persona en si, dintre de la situació!molt bé! venga fins passat demà!!!!!

  • retalls que recomposes[Ofensiu]

    i els dónes cos, i forma, per reviure'ls i tornar-hi després. Una pinzellada d'aquí, una d'allà... El record d'un soroll familiar, la postal d'un moment retinguda en la memòria... Preciós, elisheba, un poema que es fa rellegir.
    Salut

    Vicenç

  • PSICÒLOGA I POETESSA[Ofensiu]
    Capdelin | 18-12-2004 | Valoració: 10

    ets observadora, psicòloga, tens mans de seda per descriure el que veus, el que sents, el que t´imagines... els teus DIARIS deuen ser un concentrat de literatura (UN AVECREM POÈTIC, je, je, je... )
    et felicito... i el final = FANTÀSTIC, una PINZELLADA encertadíssima... només viuen els que estimes... la resta mor en l´anonimat de l´oblit i de la indiferència.
    Un petoooooó ( psicològic, je,je... )
    i BON NADAL!!!

  • molt bonic[Ofensiu]
    neret | 15-12-2004

    i molt trist, deu ser el dia, però m'ha agradat molt

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

elisheba

7 Relats

47 Comentaris

23100 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
ESCRIURE UN CURRÍCULUM


Què cal fer?
Cal omplir una instància,
i, a la instància, afegir-hi un currículum.

Sense tenir en compte la durada de la vida,
el currículum convindrà que sigui breu.

Cal tenir present la brevetat i la tria dels fets.
La conversió dels paisatges en adreces
i dels records volubles en dates immutables.

De tots els amors basta el de casats,
i dels fills, solament els legítims.

Importa més qui et coneix que a qui coneixes.
De viatges, només si són a l'estranger.
La pertinença "a què",
però sense dir-ne el "perquè".
Els guardons, sense explicar-ne els motius.

Escriu com si mai no haguessis
parlat amb tu mateix,
i t'haguessis vist de lluny, passant pel carrer.

Omet amb un silenci els gossos, els gats, els ocells, les antigalles entranyables, els amics i els somnis.

Compta més el preu que la vàlua
i més el títol que el contingut.
Compta més el número de la sabata
que cap on va quell a qui segueixes.
Posa-hi una foto amb l'orella descoberta.
L'important és la forma, no pas allò que sent.
I què sent?
El soroll de les màquines que esmicolen el paper.




(De l'antologia "Vista amb un gra de sorra", de Wislawa Szymborska)