Retallades

Em pregunto si no vindria bé d'aplicar una retallada a la crisi. Ja posats... Un relat molt simpàtic i amb fragancias de sardina que m'evoquen temps feliços.

de sempre assenyales uns temes molt d'avui.
La maleïda crisi que ha tingut com a consecuència les poc afortunades retallades i la tornada dels fills, ja emancipats, a la llar dels pares i acompanyats, moltes vegades, d'un reguitzell de criatures.
M'ha alegrat moltíssim tornar a veure't per aqui.
Que la calor no et faci perdre les ganes d'escriure.
Petonets, Aurora.

Oh, la crisis, la crisis, en la fas arribar fins i tot al riu, ens la cales fons, fins i tot la natura la pateix!
Un diàleg divertit i engrescador, en el que no ens deixes estalvies res, ni entreteniment agradable, ni somriures de complicitat, ni rialles en el final sorpresa.
Ens fan falta més relats com aquest Aurora, necessitem gaudir de bones estones llegint-te.
Els teus relats, a més de boníssims, són terapèutics!
Una llarga abraçada des de la calma d'un vespre tranquil.
Núria

Més que llegint-te, he tingut la impressió durant aquests darrers minuts, de ser dins l'escena que recull el teu relat, escoltant el que diuen els teus personatges.
Cada paraula en si mateixa, i també en el conjunt de les frases i en l'alternança de la conversa, resulta absolutament versemblant sense deixar de resultar còmica.

No et facis esperar tant, Aurora, que ja t'enyorava...

T'envio la darrera abraçada de primavera,
Unaquimera

Vaja! El tema dels diàlegs encara no l'havies tocat, almenys gaires vegades. Ara què haurem de fer els que sí ho fem de tant en tant? Doncs crec que alegrar-nos de tenir tan bona companya que fa que la crisi no arribi a RC
Escriu més sovint, Aurora, no ens facis esperar tant!
-Joan-

Amb aquest humor que ja et coneixem d'altres relats, i amb bona irona, plasmes d'allò més bé aquesta retallada que ens afecta a tots però sens dubte molt més a aquells que ja cobraven pensions petites i que veuen com el que és de primera necessitat va pujant de preu i si abans els hi era difícil arribar a fi de mes, ara és quasi bé una heroicitat.
Com sempre, un plaer llegir els teus relats, en els que en moltes ocasions, i amb el saber fer que et caracteritza, ens parles de successos de la vida diària.
Una abraçada ben gran!

per a una història banal per odiada, el tema de la crisi vull dir, no el relat en si.
I el millor el final, sense dubtar-ho.
Ja veus, cal tenir paciència, que ells no veuen el moment de fer-se auto retallades, ni baixen del vehicle oficial, que pot ser que corri massa.

Bona nit, i bona sang!

Ferran

Molt bo, el relat. Ben escrit, divertit i real com la retallada. A mi també m'afecta però no m'agrada el peix, i això d'anar a caçar no ho veig gaire clar... :-)

Desenfadat Relat. M'ha fet somriure amb respecte, doncs ironitzes molt bé realitat i sarcasme. Enhorabona, Aurora.

Un relat a l'estil de l'anmonite, sí. Però que manté l'empremta humorística i irònica que caracteritza molts dels teus textos.

Un diàleg que, amb un parell de paraules claus que hi manquen i si l'haguessis penjat fa un mes, haguessis pogut presentar al REPTE CLÀSSIC CCCCXXIII (423): "AUSTERITAT". Hagués estat una simpàtica aportació.

Enhorabona, Aurora!

Núria