Resurrecció

Despullar-me i que faci fred.
Que ploguin les pedres més dures
i em foradeu els ulls amb ferro roent.
Sentir que m'esbudelleu de sang i os
i em mengeu les vísceres.
Saber-me ple de nafres infinites
i voler més mal, més gaudi,
el coll més torçat encara.

Aleshores, i només aleshores,
d'entre les convulsions estàtiques
deixar anar un crit imparable
que em resumeixi la vida i la mort
i iniciar, finalment, la resurrecció.