Resurrecció de retorn

Un relat de: iong txon

"I, si tant us interessa, ell és l'Elies que havia de venir." (Mateu 11:14)



Definim la resurrecció de retorn com la íntima cooperació entre una persona del passat, que ja va desprendre's del seu cos físic en el seu dia i una altra que viu actualment a la terra.

La resurrecció de retorn es produeix sobre el fonament de compartir una base comuna entre l'esperit desencarnat i la seva contrapart sobre la terra, que pot ser per motiu de llinatge de sang, afinitat de caràcter, emocions o interessos, i per haver heretat una mateixa missió providencial inacabada.

Així és com es poden entendre les paraules de Jesús que va afirmar la identitat entre Joan el Baptista i el profeta Elies, que havia mort feia uns quants segles, malgrat la negació del propi Joan. Tots dos compartien la missió providencial de preparar el poble escollit per la vinguda del Messies, i per això Joan estava rebent l'estreta col·laboració d'Elies, fins i tot sense ser-ne conscient.
.
¿Algú pot dubtar que quan el Dr. M. L. King Jr., escrivia el seu sermó "Carta de Pau als Cristians Americans" era el propi apòstol qui li anava dictant cada paraula, i que el seu esperit el va acompanyar mentre pronunciava els seus discursos memorables?

Només des de la comprensió d'aquest fenòmen podem interpretar adequadament les profecies sobre la Segona Vinguda de Jesús. La persona que Déu escull per heretar la missió del Messies té un nom nou (Apocalipsi 2:17) perquè naturalment és una altra persona, per bé que rep la cooperació directa de Jesús des del món espiritual.

Hem d'esperar que Joan Pau II, que ha destacat per haver fet grans avenços en el diàleg interreligiós, gestos necessaris de reconciliació demanant perdó públicament pels errors històrics de l'Església Catòlica, a l'hora que ha sabut mantenir amb fermesa els pilars fonamentals de la moral cristiana en un temps tan difícil, d'una confusió gairebé general, pugui cooperar amb el seu successor per l'acompliment de la missió com a figura Joan Baptista, encara pendent, en aquest període crucial dels últims dies.

Més enllà de l'àmbit religiós es tracta d'una col·laboració espiritual que es troba a la base de la inspiració de poetes i literats, militars, polítics i homes d'estat, enginyers i inventors de tota mena, i que s'ha anat produint durant tota la història humana.

Bé, em sembla que el meu "apuntador" deu haver dit que ja n'hi ha prou per avui...

Comentaris

  • article[Ofensiu]
    Shu Hua | 20-04-2005

    de columna d'opinió, ben escrit, clar i amb força. Entenc que ets catòlic practicant. No puc opinar sobre el contingut de l'article, però a la web hi ha lloc per qualsevol mena d'escriptura.
    Dius que vas néixer un any que va nevar molt. Seria el 61? Diu la meva mare que jo em quedava embadalida mirant tanta "nata".
    Encantada d'haver-te conegut i de llegir-te
    Glòria

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

108272 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.