Restes

Un relat de: Mxesca

Restes lamentant la teva invisibilitat,
imposant-te la impotència,
desitjant ser de mel i sucre
sense que te n'adonis,
o extraterrestre integrat.
La orgia social continua
observant tots els moviments.
Estàs immòbil suara
i ara t'empeny un impuls
desenfrenat, incontrolat.
Ha fracassat.
Intents de sobreviure
cul batut i cara alegre.
Una veu llunyana et recorda
l'eterna pregunta:
qui era?

Comentaris

  • Llibre | 27-08-2005

    Saps què m'ha despertat la lectura d'aquest poema? La imatge d'una persona en una festa, o en una reunió... algun tipus de situació on hi ha una massificació de gent. I aquesta persona se sent incòmoda (Restes lamentant la teva invisibilitat). Vol agradar (desitjant ser de mel i sucre), però alhora se sent diferent (extraterrestre integrat).

    I davant el moviment que hi ha al seu voltant (La orgia social continua), intenta moure's, fer alguna cosa (i ara t'empeny un impuls / desenfrenat, incontrolat). Però no té èxit (Ha fracassat).

    Al final, l'única cosa que ha aconseguit és mantenir aquella seva invisibilitat que ens presentava el començament del poema, perquè en acabar, només una pregunta sura en l'aire: qui era?

    Bé: potser m'he muntat jo sola tota una pel·lícula, però m'ha agradat fer-ho així.

    Fins la propera!

    LLIBRE

l´Autor

Mxesca

11 Relats

15 Comentaris

12214 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
La maté porque era mía