Ressorgir

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Cada passa que enfonso
En aquest racó llotós de mi,
M'enfonsa novament i irremeiable.
Però del fang en faig argila
I em pasto nous peus que caminen,
Incansablement camins de torna.

Cada sensible canvi de l'aire m'ofega,
Però en prenc els brins i els treno
I oxigeno
Un cop més les meves ombres,
Les prenyo de llum i d'atmosfera
Perfumada de cristall.

Ressorgir és una nova causa,
Recol·lectar llavors d'un mateix per a sembrar-les,
Esperant sempre les pluges
I així collir-nos en flor.

Ressorgir contra l'implacable,
Abandonar l'uniforme de la por i les penúries
I en pell voltar aquest món
Fins inundar les dunes.

Cada espès mirall que em retorna
Imatges obtuses i temibles
Deformades per les tombes on mor,
Malalta, la fortuna,
Trenco amb els punys que he fet servir
Tants altres cops per tornar a alçar-me.

Cada paraula que intenta
Enfonsar-me en la tenebra,
Destrueixo amb un somriure implacable,
Forjat a cop d'esperances
De tant usar-lo al capdavall
D'un breu lapse immers en llàgrimes.

Ressorgir de mi i dels desastres:
Després d'un foc,
En el meu bosc,
Un cop més creixen els arbres.


Comentaris

  • LLum en la foscor[Ofensiu]
    Curculla | 05-10-2006 | Valoració: 9

    M'he sentit molt identificada amb el teu poema. Hi ha moments en la vida que sembla que no s'hagin de superar mai, però només cal una empenta de la nostra força interior per evitar que les llàgrimes no ens deixin veure les estrelles.

  • Clap, clap, clap[Ofensiu]
    angie | 18-04-2006

    Pel poema i pel que despren.

    M'encanta, i hi ha versos com :

    "... Un cop més les meves ombres,
    Les prenyo de llum i d'atmosfera
    Perfumada de cristall"

    que ens duen a la pròpia coneixença, tots tenim ombres, només cal voler-les il.luminar i tu ho has descrit meravellosament.

    Ressorgir és un acte de voluntat, de valentia i de maduresa, difícil també, però molt satisfactori...

    petons

    angie