Ressaca de mariner

Un relat de: Gica Casamare

Primer la parpella esquerra (sí, curiosament el meu ull dominant és l'esquerre, tot i ser dretà), està mig enganxada, però després d'un esforç cedeix i puc enlluernar-me amb la tènue llum que es filtra a través de les escletxes de la persiana. L'ull esquerra es tanca mecànicament.
Expiro l'aire sorollosament pel nas, em fa mal, massa fum expulsat per les narius. Milions de cigarretes envaeixen i contaminen la meva ment.
Ara sí, obro l'ull dret i després l'esquerre, aguanto la llum i poso en funcionament el sentit ocular.
Tinc la boca pastosa, amb un regust agre que alhora té regust a whisky, sembla que era barat. Em mig incorporo i noto una llamp en el cervell, que em tanca els ulls, però sóc valent i els torno a obrir.
No sento res. Mentida, sento un lleu brogit en els meus timpans, com si es tractés d'una interferència.
Em grato el clatell, inspiro aire intensament i l'expiro més intensament, mostrant energia (falsa), primer, i, després, desídia (inevitable) per llevar-me.
Em regiro per posar els peus a terra quan noto una presència física el meu darrera. En mig del "vvvvvv" que hi en les meves orelles discerneixo una respiració profunda.
Em giro lentament i veig un cos dormint plàcidament. Qui deu ser? No recordo haver lligat amb cap mossa. Clar que no recordo haver fet res des .... mmmm... des de quan vaig començar a cantar "Californication".
M'acosto a la seva cara per veure com és. Té bigoti!!!! És el Tom Selleck, el Magnum! Amb els cabells arrissats i barba serrada, impossible d'un afaitat net.
Baixo del llit d'un salt i fujo cap al bany, entro i em tanco amb el baldó, sembla que el Magnum s'ha despertat. Merda, però què faig? Ara em sembla que tinc mal de ronyons. Pensar que la meva mare ja m'ho havia dit que el Tom Selleck era gai (en un atac de progressisme propis de ma mare). El Magnum amb aquell bigoti, amb els pantalons ajustats i les camises "hawaianes". Clar que era gai!
Em mullo la cara, haig de despertar d'aquest malson heterosexual (o somni homosexual, depèn com es miri). Obro els ulls amarats d'aigua i em veig reflectit en el mirall. Bé, mentida, no em veig reflectit si no que hi veig la Mira Sorvino. Em toco el nas i em veig reflectit tocant-me el nas de la Mira Sorvino. Miro cap avall i veig els pits de la Mira Sorvino.
Sóc la Mira Sorvino. Amb una ressaca de mariner.

Comentaris

  • Comentant-nos...[Ofensiu]
    filladelvent | 25-09-2005

    Necessito una explicació...
    Sóc incapaç de lligar el títol amb la història...

    Em sap greu, però vull una explicació: la història s'ho val, i a més, aquesta nit vull dormir, per tant necessito treure'n l'entrellat...

    Gràcies per teu comentari que acabo de veure. Realment motiva que algú es posi a la teva pell, que entengui les emocions que vols fer arribar... l'empatia és mútua.
    Et continuaré comentant,

    -Filladelvent-

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

111690 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com