Cercador

Llista categories

Resposta al Sr. Mariano Rajoy

Un relat de: copernic

Sr. Rajoy: El 19 de Febrer, en un míting a Lleida, vostè va demanar que algú li expliqués per què, a Catalunya, un pare no pot triar la llengua en la que el seu fill ha d'ésser escolaritzat. Apel·lava vostè a la llibertat, la llibertat individual, que ha d'estar per sobre dels drets col·lectius i altres consideracions. No sóc segurament la persona més indicada per respondre a la seva pregunta però un historiador li podria explicar a vostè moltes coses. Sense anar més lluny i agafant com a data de referència l'Onze de Setembre de 1714 li diria que, des de la pèrdua de les nostres llibertats que va suposar el Decret de Nova Planta, els catalans hem hagut de suportar guerres, reis absolutistes, dictadures de tota mena, immigracions massives i altres calamitats col·lectives i mai han aconseguit que deixéssim de parlar la nostra llengua. El poble català ha estat doncs sempre en una situació de resistència, però ni en les èpoques més fosques han pogut doblegar-nos i mai hem deixat de manifestar, d'una manera o altre, la nostra voluntat d'ésser.

Vostè, Sr. Rajoy, que tant cita la Constitució quan convé als interessos del seu partit, hauria de saber que l'article 3.3 del títol preliminar ordena protegir totes les llengües del territori, com a patrimoni cultural de l'Estat que són. En això vostès van de bracet amb el P.S.O.E. Mai han promulgat cap llei que defensi el català, l'euskera o el gallec. Al contrari, han intentat que el castellà, que és una llengua hegemònica a Catalunya, s'imposi encara amb més força a la nostra nació. Per això, quan el govern català intenta redreçar aquesta situació a les escoles, el seu partit ressuscita velles reivindicacions amb regust de naftalina. No es preocupi, Sr. Rajoy: El castellà té una salut de ferro a Catalunya. Està present en els patis de les escoles, en els quioscos, en els jutjats, en els bars i restaurants. Està tan present que ha arraconat el català fins a deixar-lo en un idioma de minories que, tossudament, pretenen parlar, escriure i viure en la seva llengua a la seva pròpia terra. Vingui a Catalunya a viure, Sr. Rajoy. Ja li asseguro jo que no tindrà mai cap problema, encara que no parli català ni en la intimitat.

Ha quedat clar, Sr. Rajoy?

Comentaris

Afegir comentari

Enric![Ofensiu]
F. Arnau | 01-05-2008 | Valoració: 10
Ja veus que el mal és que aquesta carta teua, el mateix dins de poc de temps caldrà ésser endreçada a un altre/altra capitost de l'espanyolisme més ranci i "carca", però també tens l'advantatge que tan sols et caldrà això, canviar el nom del personatge, ja que tots en aquesta qüestió pensen el mateix: "Una, Grande y Libre...", en això no han canviat (en altres coses tampoc). Tornant al teu escrit, hi ha una cosa, a més de totes les que has enumerat, que ací al País Valencià "ens toca els collons", vull dir en la qüestió de la nostra Llengua, i em refereixo al fet de voler-la dividir, atomitzar, esmicolar, desfer, etc. negant la seua unitat indiscutible... La màxima napoleònica: Dividir per a vèncer... (o era de Juli Cèsar?)

Una forta abraçada!
... Molta salut!

FRANCESC

PS I moltes gràcies pel teu comentari sobre el meu Sonet sobre "El crit", un quadre impactant i carismàtic com els que més...
Jo enviaria aquesta carta [Ofensiu]
angie | 07-03-2008
directament al Rajoy (si no ho has fet ja), en un primer impuls. Faria l'esforç d'enviar-la en castellà (poc esforç, a nosaltres no ens ha costat mai fer-ho), i l'acompanyaria de la cançó de la Rossell "Oh, gavina voladora...", explicant-li que així és com ens sentim els catalans amb la nostra llengua avui en dia, posant-li aquest fragment en el seu "martiritzat" castellà. Això en un segon impuls.

Quan la vegis sola,
prop la quieta onada,
don-li la besada
que li envio més fervent.
Digues-li que sento
dolça melangia,
i que en ella penso en tot moment

Però, en un tercer, m'adonaria que és inútil i segurament faria el que tu, penjar-la en algun lloc més o menys públic, per desfogar-me.

Mira, mai he pensat que el català era una llengua agredida, però cada cop m'haig de retractar més. La meva filla de 7 anys està indignada perquè diu que al pati (a la classe no, és clar), només hi ha 4 nens (de 25) que parlen en català) i els que no ho fan, donen raons per no fer-ho que ja et dic jo que no surt d'un nen d'aquesta edat...Jo sempre li dic el mateix : quantes més llengües parlis tu, més món tindràs per viure i més gent coneixeràs.

Petons!

angie
Clar i català.[Ofensiu]
Mercè Bellfort | 21-02-2008 | Valoració: 10
Que feliç seria si el Sr. Rajoy arribés a llegir aquestes reflexions tan realistes. Malauradament crec que no tindrem aquesta sort, però aquí queden les teves paraules escrites. Que no se les emporti el vent ,sis plau.
Mercè Bellfort

l´Autor

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

387646 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Afegir a preferits

Biografia:

Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >