Respiro els teus silencis...

Un relat de: onatge

Respiro els teus silencis…



Respiro els teus silencis
i calmo el teu crit.
Esdevenim sol i lluna
de la mateixa nit.
De les carícies neix
una rosada fresca i calmant
de la ferida de viure.
Amb la gramàtica de cos i cos
escrivim el dictat...
Amb els llavis accentuo la teva pell
sense faltes d'ortografia.
Després d'escriure el poema
reposarem mà amb mà,
junts en el mateix respirar.
El silenci només és despertat pel viure.
La nuesa honrada no
té ni fred ni vergonya.
Ens abracem amb desig.
Amb dues identitats
fem un camí, és temps d'ara i ací.
Bec de l'aigua dels teus cims,
i humitejo els llavis en el teu prat.
En la teva vall la
frondositat de viure.
Dona i home perquè
la brusa corda a l'esquerra
i la camisa a la dreta.
Però la mateixa pell
en el fred de viure.
T'estimo, no dic el teu nom,
llavors el sabria tothom.
Moriré havent compartit
el teu món...



onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

392556 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com