Respectar als que no et respecten a tu..

La ràbia corre per dins meu. Sento com si el meu cor es comprimís, per fer un bateg més fort i explotar a l’exterior. No vull perdre les formes, no em vull rebaixar al teu nivell.
Impotència de no saber que fer. Superioritat, em considero superior a tu en molts d’aspectes: Jo sé callar quan toca, i se utilitzar les paraules adequades quan considero que és oportú contestar-te. Jo sé aguantar aquestes ganes infinites de mirar-te a la cara i dir-te una sèrie de paraules que sonen malament… Jo sé aprendre a diferenciar a persones com tu, sé de quin peu us calçau.
L’odi que sent cap a tu, el pots apreciar clarament. Sóc molt expressiva; em basta una mirada, un gest, un sol silenci que t’ho pot dir tot.
Qualque dia maduraràs nena, i t’anadonaràs de que totes aquestes tonteries que dius nomes varen ser paraules que mai hauries d’haver pronunciat. Llavors em recordaràs, si, jo na Marta, aquella nena que mai et feia frent, aquella que es callava quan tu parlaves malament d’ella. Sí, aquella Marta, la que et donarà una lliçó a tu….si és que madures, perquè sincerament, si només mires la teva opinió i t’importa una merda la dels altres… nena, no arribaràs molt enfora en aquesta vida. Sort ;)