Cercador
Resolution [L'eterna soledat (Retalls ombrívols de llum); II, 2]
Un relat de: deòmises- Compartir:
Gel per a glaçar
L'origen del misteri,
La veu del demà
Enmig de l'encanteri
D'esdevenir argila
Que el seu voltant vigila.
L'ànima del fred
Obre les portes clares
Del crit que malmet
Els dies que m'amares,
Àngel de claror
Perdut en la foscor.
Duc amb mi el naufragi,
La llavor del presagi:
Lligo la desgràcia
Al vaixell del demà
Rumb a la fal·làcia
Del gel que em vol glaçar.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307211 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978