Cercador

Llista categories

Resistir (gelosia)

Un relat de: Bonhomia

Entre llàgrimes i amb les mans al cap, va dir:
-I ara per què m'apuntes amb una pistola?
La Concha ho tenia clar:
-Te'n recordes de quan vam veure "Frida"?
-Si... per què?
-Perque això és la realitat, i jo no sóc tan bona com ella.
La Margarita li suplicà:
-Però si ni tan sols em vaig deixar portar... és que... no em podia resistir... va poder! va poder amb mi!
La Concha li va fotre el tret al crani. Es va quedar tremolant. Li va costar asseure's en una de les tres cadires que hi havia a la cuina. Ara era ella qui plorava:
-Déu meu... déu meu... perdona'm...-. No tenia ningú que la perdonés. I probablement havia comès l'error de la seva vida. El Paco, el seu home, era imponent i també seductor, i s'havia follat a la Margarita, germana de la Concha. Mai s'havien suportat l'una a l'altra, però aquella escena tan terrible marcaria la Concha de per vida. Tota la vida recordaria com s'havien barallat des de petites, i com s'havien odiat ofegant la seva fraternitat, sempre amargament. Els remordiments de consciència, a partir de llavors, serien el pitjor. Un adéu massa directe.

Comentaris

Afegir comentari

Gelosia i venjança[Ofensiu]
Unaquimera | 10-12-2006
La gelosia, com l'afany de venjança, són de vegades emocions difícils d'entendre teòricament, però que resulten evidents quan es contempla la vida de cada dia.

Respecte a la venjança i la incomprensió de què tu vas manifestar l'altre dia ( en el meu relat sobre aquest tema... et vaig contestar al Forum, no sé si vas llegir-ho ) cal pensar que neix de la ràbia, de la fúria, quan un o una pensa que ha estat ofès, enganyat, menystingut... no respon a un procés racional i reflexiu, sinó a l'imperatiu d'una emoció visceral i primària!

En aquest cas, a partir del teu relat, es pot deduir que la gelosia era una emoció llarg temps conreada entre les dues germanes i ara ha explotat bestialment quan ha trobat una raó per donar-li sortida a tota l'amargura acumulada a dins, a cop calent. Un cop del què es penedirà quan serà tard...

Un relat ple de tremendisme, no hi ha cap dubte!

Tornaré per llegir més coses teves, ja que veig que la teva creativitat està en forma i no em vull perdre coses interessants...

T'envio una abraçada sense penediments,
Unaquimera
Més li hauria valgut pensar abans[Ofensiu]
Naiade | 06-12-2006 | Valoració: 10
Hola Sergi.
Ja trobava a faltar els teus coments.
Estic molt contenta de que t'agradi la meva novel·la, això fa que m'animi a continuar escrivint, ja que de vegades es necessita que algú t'animi una mica.
Veig que ja tornes a estar inspirat. Me'n alegro.
Es bo el teu relat, i ben cert el final, encara que ens deixem portar per la ràbia, desprès la nostre consciència ens passa factura. ( be espero que mai arribem a fer res tan fort).

Un forta abraçada.

Montse

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515036 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >