Residència Mare Ràfols de Vilafranca del Penedès

Li havia demanat al Marcel Morató Tort que em fes arribar imatges del conjunt d’edificis d’aquest centre assistencial i religiós alhora.

De la Maria Ràfols Bruna, Fundadora de les Germanes de la Caritat de Santa Anna, coneguda també com Mare Ràfols, hi ha força informació, us en deixo un enllaç :
http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=2015

De les circumstàncies històriques i de tot ordre que culminarien amb l’aixecament de l’edifici sota la direcció de l’arquitecte Josep Alemany i Juvé (1890-1975), no en sabia trobar raó; sou pregats d’ampliar-nos aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'any 1931 es col•loca la primera pedra de l’Hospital i a l'any 1932 es sol•licita fer unes obres per la construcció de la residència-hospital.

L'any 1936 es demana una nova sol•licitud d'obres, en aquest cas per legalitzar les obres de construcció de dues cases, les tanques d'entrada i de la finca del Molí d'en Rovira, a més, aquell mateix any s'habilita la residència per a hospital de sang.
Finalment, l'any 1949 s'inaugura l'Hospital de Sant Josep.

Edifici estructurat a partir d'un cos central de vestíbul i capella interior. Consta de semisoterrani, la planta baixa és sobreaixecada amb cos davanter de galeria i un pis amb una ala perllongada de planta semicircular. La coberta és de teules àrabs a dues aigües.

Façana principal de composició simètrica amb les ales modulades verticalment a través d'una arqueria rebaixada i d'un parament refós de maó vist que inclou les obertures de cada planta. Presideix la planta principal un porxo sobreaixecat amb intercolumnis adintellats i pilars estriats de secció quadrada i capitells, coronat per una barana de balustrades. El coronament de la cornisa està ritmada amb modillons, els capcers són escalonats amb cantoneres simulades.




Als elements que formen les façanes s'aprecia la utilització d'un llenguatge eclèctic, s’utilitzen diferents materials en la seva composició principalment el maó vist.




En aquest edifici destaca especialment l'excel•lent disposició interior del cos central, que al mateix temps que comunica les plantes de l'edifici, per mitjà d'una doble escala de disposició simètrica, s'interrelaciona perfectament amb la capella de l'interior i amb l'església de la Mare de Déu del Pilar, a l'exterior.