Resant llenties

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
La tieta Maria sempre plorava quan algú cuinava llenties i pel celobert n’arribava l’olor, com si fos una paraula prohibida i tenyida de dol, embolicada amb un baf de memòria. Per això, jo no n’havia vist mai perquè a casa meva eren la tristesa en un plat, però només fins que la vida em va empènyer lluny i, per fi, vaig saber que tenien gust de terra i de ferro. I també, de felicitat. Fou llavors quan vaig descobrir que no eren llàgrimes salades, com deia la tieta, i em vaig enamorar d’aquells grans marrons tan petits que semblaven pedretes de carn perquè, a dins de la boca, eren com mossegades de pàtria. Encara sort que jo no havia conegut què eren la guerra ni tampoc la gana. Encara menys, la misèria, però la tieta se’n recordava de tot, de quan el rebost era buit i no tenien res més per menjar que un grapat de llenties. Jo me l’estimava tant que mai no li vaig confessar el meu secret i només resava, amb la fe de qui passa un rosari fet de simples llegums, perquè mai no ho arribés a saber. Tanmateix, al final, tot va sortir rodat perquè ella se’n va anar d’aquest món sense ni tan sols sospitar que jo m’havia convertit a la religió diminuta de la paraula llentia. Fe és una paraula minúscula però, en tan sols dues lletres, hi cap tota la grandesa del món. Potser, igual que en un plat de llenties, tan fondo i tan ric de les llavors de la felicitat. I que em perdoni la tieta, si us plau…

Comentaris

  • Bon profit![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-04-2018 | Valoració: 10

    Si noi, que bones són les llenties bones! És curiós com plats que llavors eren la menja més senzilla, ara es poden convertir en un plat de primera. En sentit contrari, però, el pollastre, abans caríssim i ara molt barat. Els temps canvien, els preus també, però el gust dels bons aliments perdura. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Llenties a dojo[Ofensiu]
    Loira Durban | 29-03-2018

    Manel,

    Moltes gràcies! Avui, he menjat llenties per dinar. I que divines que són perquè tenen gust de tot, de la terra i del cel...

    Fins aviat! :)


    Marta

  • Prou ben cuinat...[Ofensiu]
    Manel Nebot | 27-03-2018

    ... aquest relat. Pocs ingredients però ben treballats i presentats. En fi, el conjunt em deixa un bon sabor de boca.

  • Mil gràcies![Ofensiu]
    Loira Durban | 26-03-2018 | Valoració: 10

    Vicent,

    Moltes gràcies per aturar-te a la meva cuineta de l'escriptura. Celebro que t'hagi agradat el meu plat. Aquest mes hem cuinat la fe a foc lent, però esperem que no se'ns cremi mai...


    Una abraçada i fins aviat! :)


    Marta

  • Bo i real[Ofensiu]
    Vicent Terol | 25-03-2018

    Molt ben escrit, aquest relat. M'ha agradat això del rosari de llentilles. No tinc clar que la fe siga l'eix central de la història, però, en qualsevol cas, el text és molt bo. I molt real: en la dura època de la postguerra, molta gent va avorrir alguns aliments, com ,per exemple, les coques de dacsa.

  • Salutacions keplerianes[Ofensiu]
    Loira Durban | 24-03-2018 | Valoració: 10

    Moltes gràcies, Ferran!

    Que les llenties, els keplerians i la fe ens acompanyin en el trajecte de viure :)


    Bon cap de setmana i fins aviat!


    Marta

  • a casa sempre n'hi ha[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 24-03-2018

    de llenties, som uns fidels consumidors de tan preuat menjar.

    És una confessió ben original aquesta, amb un toc de fe religiosa en una menja tradicional del país. I ben cert és que amb poques paraules fas venir gana, misteris de l'escriptura que motiven el ball dels sucs gàstrics, bon símptoma literari aquest.

    Un micro reeixit, i que deixa bon gust de boca.

    Ah! els keplerians! quins éssers tan estranys, diminuts potser, o a l'inrevés, a saber, que mai no crec que els podrem veure.
    A la fi són vida, com aliment ho són les llenties.

    Bona sort i endavant!

    Ferran

  • Salut i llenties![Ofensiu]
    Loira Durban | 24-03-2018 | Valoració: 10

    Moltes gràcies pels vostres comentaris i per aturar-vos a la meva cuineta de l'escriptura! La fe, sens dubte, també ens fa ser millors relataires :)


    Una abraçada i fins aviat!


    Marta

  • Té ferro,...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-03-2018

    ...el teu relat. Més que no les llenties.
    Veus, xicona? Un tema tan antic -els plats de llenties ja consten a la Bíblia- i tan nou a la vegada. Originalment tractat, aquesta vegada; poèticament desenvolupat.

    Un plaer!

    Salut i rebolica!

  • És ben cert...[Ofensiu]
    brins | 24-03-2018

    Sembla mentida quin munt de records ens poden portar els aliments; el seu gust, la seva forma i la seva olor ens queden gravats dins del cor al costat de les vivències.

    Un relat poètic i original, Marta. Felicitats i sort.

    Moltes gràcies pel teu comentari.

    Pilar


  • Mil gràcies![Ofensiu]
    Loira Durban | 22-03-2018 | Valoració: 10

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, Guiomar i Mena! Celebro que el meu plat de llenties us hagi agradat tant com a mi preparar-lo a la meva cuineta de l'escriptura.

    Que la fe ens acompanyi sempre! Fins aviat :)


    Marta

  • Felicitats![Ofensiu]
    Guiomar | 22-03-2018

    M'ha agradat molt el teu relat! A mi també m'encanten les llenties!

  • Jo en menjo cada setmana...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 22-03-2018

    ,,,a l'hivern calentones i a l'estiu van bé en amanides. Llentia verda, llentia rosa, llentia petita, llentia més gran.

    A vegades, si no es trien bé, hi ha alguna pedreta i sempre es queixa la mateixa persona que li toca!

    Són com monedetes minúscules de coure, tal volta.

    El record dels temps durs desvetlla emocions i està bé de treure-les, per tal que no s'enquistin a dins. Està bé plorar i riure i si es troben les dues accions juntes, la catarsi.


    Mena

  • Gràcies![Ofensiu]
    Loira Durban | 22-03-2018

    La fe és pertot arreu... També en un plat de llenties! :)

    Moltes gràcies i fins aviat!


    Marta

  • llenties[Ofensiu]
    lledarat | 21-03-2018

    Quin trauma amb les llenties, sort que vas descobrir que tenien gust a felicitat, un relat curiós i divertit.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: