res

Un relat de: _ampariues

'

no se que escriure

no tinc ninguna idea al cap

la veritat és que tinc el cap tant saturat amb pensaments negatius i pesimistes que no hi ha espai per pensar en escriure alguna cosa bonica, ni alguna cosa

estic submergida en un mar de duptes, no sé, no sé res

no se si soc com deuria ser, si les persones son amb mi com deurien ser

no se si faig les coses bé o malament, tan sols sé que les faig i punt

no se perque pense tant en tantes coses que després em fan sentir malament

no se si faig bé escribint asò

no se ni perque ho faig

no se el que em passa, i em turmenta no saber que em passarà

no se si dema em despertaré, ni si aquesta nit em gitaré

m'agradaria no despertarme, i saber si algú em troba a faltar

m'agradaria ser algú més especial

m'agradaria borrar tantes coses del meu cap...

pot ser un dia el sol comence a brillar de manera diferent i tot canvie per a mi

pot ser les coses es tornen boniques de sobte

pero hui les veig negres

hui asi asseguda sent com si no fos res per a ningu

com si fora una cosa passatjera

com si no existira

com si fora invisible, i la veritat es que m'agradaria ser-ho

m'agradaria tenir unes ulleres que em revelaren la gent que m'estima de veritat per poder acostar-me a ells i allunyar-me dels que no m'estimen

m'agradaria ser una altra persona

una persona que fora mes perfecta

m'agradaria ser una xica mes guapa

mes esvelta

mes alta

mes especial

pero se que aixo no sera veritat,

que tinc que viure tota la vida amb el pes de se qui soc

amb el pes de saber que no faig les coses bé

amb el pes de ser massa inocent, massa somiadora

hui no soc feliç

hui no soc qui somie ser

crec que hui no soc ni qui soc en realitat

hui no soc res

Comentaris

  • No és RES, sinó TOT![Ofensiu]
    ORIOL | 17-07-2010 | Valoració: 10

    No és res sinó tot el que vull dir-te des de que et segueixo. Amb por de que no m'entenguis, no em segueixis de la mateixa manera, o simplement ja no confiis en ningú per seguir-me. No vull que defalleixis en pensar de poder tenir allò que et mereixes, alllò pel que estàs llluitant, o allò que tantes nits t'ha fet el perdre el son i no t'ha deixat dormir Ja no vull veure't que negativitzes tot rl que et passa. Ja no vull sentir com tu mateixa t'enterres viva pel fet de no sentir il·lusió per allò quie sempre has desitjat,
    Et demano si us plau, sabent que no sóc qui per demanar-te ni suplicar-te que no et centris en unna bellesa exterior que no té cap mena de valor ni sentit. I a mesura que vagi passant el temps, encara en tindrà menys, Centra't si et plau en intensificar encara més tot aquest bon interior i bon cor que les teves paraules demostren que a portes a disnn teu. No posis barreres ni entrebancs a tota la gent que et podem fer somniar. Només d'aquesta manera seràs feliç de la manera que et mereixes. Només així seràs fàcil d'estimar! Molts anims i escriu molt!

  • ESTIMA'T![Ofensiu]
    Nyanga | 15-09-2009

    No vulguis ser algú que no es tu. No vulguis ser més feliça del que ets ara, ni estar en un altre lloc i moment del que no es ara. No vulguis somiar, no vulguis no despertar-te... Sigues tu, perquè vals molt, perquè ets especial, perquè dues com tu no n'hi ha! Sigues feliç amb el que tens, no anhelis a més per ser feliç, apren a valorar tot el que tens, que és molt, i amb això, sigues tan feliç com aquell que no té res i riu sempre! Sigues bonica com ara, sigues riallera i atractiva, perquè ho ets, només et falta creure-t'ho!
    Sigues viva, i viu, perquè no saps quan deixaràs de fer-ho i en això no hi ha marxa enrere....
    Aprèn de dies negres com aquest, esciur-los i descriu-los, dorm tan com vulguis aquella nit, però l'endema aixeca't amb un somriure a la cara i amb totes les ganes de menjar-te el mon....estima't!!!!

l´Autor

Foto de perfil de _ampariues

_ampariues

15 Relats

42 Comentaris

15669 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
El meu correu: adeamparo@gmail.com

Només tinc 16 anys, i moltes ganes de Viure.
Les meues passions: RIURE, ESTIMAR, ESCRIURE.

Sóc fanàtica de la literatura i la música, no hi ha remei.

Gràcies per llegir-me i comentar-me :)