Res semblava ser realitat (un relat rar)

RES SEMBLAVA ÉSSER VERITAT
(Un relat rar i segons com, contradictori)


Em dic PRIM GROS. Una vegada vaig INTENTAR DESSISTIR de l'actual vida monòtona. Volia ENLLUERNAR a una habitual i ENFOSQUIDA amiga de dubtosa reputació nascuda sota el signe VERGE.

Un DIA ja de NIT, volent adquirir un esportiu PRIMERA marca, SEGONA mà, TERCER intent, vàrem anar a un CENTRE ALLUNYAT de la ciutat. Allí vaig decidir-me per un cotxe de la marca OCASIÓN.

El preu REBAIXAT era ELEVAT. En demanar al concessionari que em baixés més el preu, va optar per BAIXAR-me el cartell a l'ALÇADA del TERRA que era de FUSTA, sense però modificar-ne la quantitat, òbviament. Finalment, després d'un ESTIRA-ARRONSA vaig acceptar i el pagament forçosament en METÀL.LIC, fou fet en moneda PAPER. Vaig agafar un SOBRE de SOTA una la taula i hi posà els diners..

En tota l'estona de l'acte de COMPRA-VENDA m'hi seguia acompanyant l'amiga de LLOGUER. El vehicle triat restava a l'INTERIOR d'un pati EXTERIOR. Tenia una matrícula CAP i CUA.. Un cop OBERTA la TANCA de l'auto, la meva jove acompanyant i jo vàrem voler provar l'HORITZONTALITAT dels seients VERTICALS per saber-ne llur comoditat. Ens auguraven en un FUTUR ja PRESENT plàcides vetllades. Abans de posar-nos en ruta, tot SORTINT, vàrem ENTRAR a la gestoria. Semblava com si tingués de nom: EMPENYEU o també .NO ES FAN FOTOCÒPIES de tan cridaners que eren els rètols enganxats al CRISTALL de RESINA SINTETICA.

Ja en ruta, PUJAREM la BAIXADA de la VALL per arribar al CIM. Un cop a DALT contemplarem a BAIX, tot el panorama nocturn. Vam estacionar-nos en una PARADA -MÒBIL que estava a punt de tancar. Aconseguirem poder SUMAR les RESTES de gènere que hi tenien. L'adquisició fou finalment dos GELATS quasi CALENTS de tan desfeta que tenien la mercaderia.

En plena CARRERA férem STOP en el primer motel que ens venia de pas. Les habitacions RECTANGULARS tenien un preu REDO. La CLAU era de TARGETA, com és moda ara. Però la gestió d'haver de pagar per AVANÇAT va RETARDAR la il·lusió de la vetllada que es prometia imminent. No obstant això i abans del frenètic esdeveniment que s'endevinava ja PROPER, s'ALLUNYÀ de moment perquè vam poder VEURE com podíem BEURE a dojo abans d'entrar en acció. Copa DAVANT copa, brindis DARRERA brindis i "Chin-Chin" per AQUÍ "Chin-Chin" per ALLÀ, , fins que el RIURE es tornà PLORS de tanta barreja i quantitat engolida. La noia va PERDRE el coneixement i jo em vaig GUANYAR un ensurt del més grossos. L'HOSPITAL més a prop era una CLINICA. Què importava al CAP i a la FI.?

TOTAL SUMAT? - NO RES !.

Reconeixent-me doncs, mereixedor del més gran FRACÀS d'aquella aventura, vaig anar-me'n per la porta on hi diu ÈXIT.

I així s'ACABÀ, l'INICI de la meva nova LLUÏDA FRUSTADA peripècia.