RES PASSA PERQUÈ SI

A la vida res passa perquè si. Si coneixem una persona, això ja estava escrit en el gran llibre dels atzars ,si visitem algun lloc igualment i si per nosaltres alguna circumstancia es fa planera o estranya tot això esta escrit. Tota la nostre vida esta escrita en un llibre, dic un llibre perquè no se com anomenar el destí. El destí de les persones es insondable e impensable.
El meu destí em va portar a Bretanya, que bonica , estranya i màgica que pot ser.
Bretanya la dels Calvaris, de les Esglésies de granit, de les roques de color negre, els druides ,els monuments megalítics i les flors.
Els meus passos em varen portar a molts llocs, mes a Duarnenez vaig conèixer una persona màgica.
La vaig entreveure darrera una mata d’hortènsies, la seva fesomia bretona era agradable. A part de tot això deia” Chambre a louer “, tot deia vine!. Vaig deixar la meva família al cotxe i em vaig dirigir a ella. Va somriure es va posar bé darrera l’orella uns blens de cabells blancs i els seus ulls blavíssims varen somriure . Bona tarda senyora vaig dir jo. Que tindria una habitació per una família
per llogar ?. Si, va respondre ella, i tant, son quatre oi ?. Si vaig dir jo potser ens quedaríem una setmana, li va be ? Si i tant, si volen ja poden portar les maletes.
I ens varem quedar allà. Vaig parlar si ens podria fer el menjar i si, li estava bé.
Al vespre ens va fer la boullabaise mes bona que he menjat a la meva vida, m’entres una tempesta es desenvolupava damunt nostre, que de llamps i trons. El paisatge que entreveiem per la finestra es va tornar negre, sols els llampecs il•luminaven una mica la foscor. Els meus fills tremolaven, el meu home no les tenia totes i la senyora anomenada Aurèlia, es va dirigir a mi , que era la que mes bé parlava francès i va murmurar. No pateixi, no passarà res el llamp , ja ha estat dues vegades prop seu i no li ha fet res. No es veritat ? Si vaig dir jo, com ho sap ?
- Se moltes coses jo, soc vella i endevino coses. Veu aquella boirina que s’aixeca per entre les roques ?. Son les animes dels morts a la mar, que m’expliquen moltes coses, sols es te d’escoltar una mica.
Les meves avies eren druides, sap que vol dir això. Si vaig contestar jo. He llegit. Ha llegit va dir, perquè estava escrit que vindria, ja ho sàvia, per això vaig arreglar l’habitació gran..Ara vaig a buscar un pastis de maduixes que també ja havia fet per vostès
La tempesta va passar, el pastis era boníssim, la meva família es va tranquil•litzar i en els vuit dies que varem estar a casa seva, vaig poder constatar que si, que tenia alguna cosa màgica. Per això sempre torno a Bretanya, mes ben dit tornem a la Bretanya , alguna cosa em crida, no se el que es. Mes estimo aquest racó de mon desde Saint Nazaire fins el Mont Saint Michel.