Cercador
Res no tinc per donar-te.
Un relat de: Misteric- Compartir:
Repetició.
La repetició ens tranquil·litza.
La nova creació ens renova.
Per a tornar-se a repetir.
Ritual.
És la màgia. L'art de la repetició.
Entre cap religió i totes. El segon.
Raó inclosa; la fanàtica i esclava
raó, tan plena de fe, però.
Art.
Què és si no tot símbol que et relliga?
Diguem-li doncs religió. Que no morals
hipòcrites. Bogeria d'amor. Altra cosa és
fer de l'home mercaderia. Explotació.
Donar
i perdonar, començant per un mateix.
No. No tinc res per a donar-te mes
que el misteri d'aquest amor aquest
misteri que ens envolta i ens mostra
que ja ho tenim tot.
l
Res no cal donar-te. Res tret de la
Repetició.
Comentaris
-
Els nens ho saben bé[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 20-07-2013 | Valoració: 10
Els nens sempre demanen veure allò que ja han vist. Volen veure cinquanta vegades aquella pel·lícula que ja han vist cinquanta vegades. I per què? Crec que el que coneixen és més senzill de retenir, d'afirmar-se en un fet que dominen. Tota una sèrie de reflexions de primera, amb nota magnífica i forma excel·lentment escrita. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
605 Relats
239 Comentaris
205167 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.
El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.
Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.
Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.
L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.
Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.
Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]
Salm (73 [72], 22). Vulgata.
La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?
Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.
Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129
S XIII a.c.
Romanços?
Pot ser si...però com frapan!
si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?
Però vull saber.
No creure, no...
SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.
No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.
La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.
Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà