Res més que portes...

Un relat de: Carolina Achilles

Si obres una porta, pots entrar o no en una nova sala.
Pots no entrar i quedar-te observant la vida. Però si superes el dubte i aconsegueixes entrar, dónes un gran pas.
En aquesta sala s'hi viu. Però també hi ha un preu...
Són moltes més portes que descobreixes. A vegades et fas mal, a vegades no vols sortir. El gran secret és saber quan, i quina porta ha de ser oberta.

La vida no és rigorosa. Ens dóna errors i encerts. Els errors es poden transformar en encerts quan amb ells. No existeix l'assegurança de l'encert etern.
La vida és generosa. A cada sala que s'obre i es viu, es descobreixen altres portes. I la vida enriqueix qui s'atreveix a obrir noves portes. Ella aconsegueix fer feliç a qui descobreix els seus secrets i generosament ofereix altres afortunades portes.

Pero la vida també por ser dura i severa.
Si no entres per la porta, la tindràs sempre al davant.
És la repetició davant la creació, és la monotonia cromàtica davant la multiplicitat de colors, és l'enstancament de la vida...

Per la vida, les portes no son obstacles, sinó diferents passatges...

Comentaris

  • Doncs...obrrim-la![Ofensiu]
    cassigall blau | 11-03-2006

    ...a fi i al cap...no vindrà d'una, no?

    una abraçada

    pere