Res és perdut

Un relat de: LLuny de tot

Temps endavant, quan torni a començar, de ben segur que m'agradarà recordar.
Recordar tot aquell temps, en el que estavem junts, quan els dos formàvem només un. I de nou tornar. Tornar a recordar.
Recordar quan m'agafaves de la mà. Tants moments per recordar… I tant bé que ho vam passar. I el que vas ensenyar-me també… Vas ensenyar-me a estimar. De cops, quan ens miràvem tot s'apagava. Res existia. Tan sols ens somreiem, xerràvem i ens divertiem. Però junts. Sempre junts. I aquella mà… La teva mà… La sentia meva. Tan sols una paraula… I ja ens ho haviem dit tot. Recordaré quan et roçava. Tan sols roçar-te amb els meus dits. Els meus dits extrovertits palpaven els teus. I suaument hi tornavem a caure. Un cop més tornàvem a formar-ne un. Únicament… entrellaçàvem les mans.
Sí. Segur que sí. Demà, quan em senti sola, sabré que no és veritat, ja que passi el què passi, sabré que sempre em quedarà recordar.

Comentaris

  • Bones!![Ofensiu]
    - yang - | 23-11-2005

    Els records poden ser durs, però formen part de nosaltres; alguns impossibles de borrar, altres que s'escolen com minúsculs grans de sorra entre les mans.

    Qui et diu que el demà no pot esdevenir millor que els mateixos records que encara et ronden pel cap? No tanquis els ulls, no et limitis a somiar, viu els moments i busca noves experiències. Com més visquis més recordaràs en un futur.

    Em pots donar la teva direcció d msn i t'agrego?
    Reconec que alguns relats que escric podrien resultar bastan forts x a gent propera, no vull que certes persones que conec sàpiguen que són meus, i podrien interpretar-los èrroneament. Per això no escric la meva direcció, espero que ho entenguis.

    ;P un petó ben fort!! ànims!!

  • Recordes el que has viscut...[Ofensiu]
    camadeferro | 14-11-2005 | Valoració: 7

    ... per tant no pots tancar-te en els records, perquè et negues el viure, viu de nou i podrás desprès gaudir de mès records.

  • Em transmet el que moltes[Ofensiu]
    Ullets | 17-10-2005

    vegades he pensat sobre moltes coses... M'adono que no sóc l'única que ha intentat falsejar i fer creure el mon que podia tirar endavant sense aquella persona, i que a les nits... el llit, plorava per no tenir-la.
    Ara bé, també desde la distància et puc dir, que encara que no ho sembli, potser no era aquesta persona l'encarregada de fer-te la vida més feliç... i com diu algú molt especial per mi... creu-me... de vegades cau una estrella...
    ànims i continua escrivint!!!