Res, buit

Un relat de: queralt

No sé què faig
no sé qui sóc.
Penso i no entenc,
no entenc res.
Em sento la cosa
més perduda que pot existir.
Si fos una planta
almenys estaria arrelada.

Comentaris

  • potser tu no entens, però jo...[Ofensiu]
    ixnuir | 21-02-2008

    m'he sentit tan identificat amb aquest poema....

    tot i que et diria (si m'ho permets) que crec que el títol és fals: tu no ets pas res, no ets pas buit; ets una persona (probablemet genial) que està passant per un mal moment a la vida, crec jo, però és només un moment, recorda-ho.

    A mi em van dir això una vegada i em va servir bastant, espero que a tu també et serveixi...

    et seguiré llegint

    ix.

  • He vist ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-02-2008 | Valoració: 10

    ... després d'escriure paraules com no-res i buidor, el teu poema, pensa que aquest desarrelament, aquesta confusió que sents que no penses sinó que sents et dóna material per a escriure i poder comunicar-te amb els altres, jo també vaig passar moments roïns però gràcies a la psicoanàlisi els he anat superant i a hores d'ara segueix tenint la mateixa sensació de buidor i de malaltia que tenia abans però l'he acceptada i ordenada, he ordenat els meus sentiments i raonaments de tal manera que convisc amb ells i em fan escriure, malament quan estic molt feliç perquè com diu Sabina "...que no escribo una nota desde que soy feliz..." és cert em val per a expressar-me amb els que són com jo UNS BOJOS! i em volen escoltar, que per a escoltar-me a mi cal estar-ho una miqueta. I vinga perdona per haver-te donat una mica la conya i et deixe dient-te que m'ha agradat trobar-te perquè escrius realment bé amb molt de sentiment, i sincerament. Ets una bona poeta gueralt. Un petó.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de queralt

queralt

22 Relats

14 Comentaris

16435 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
escriure és entendre'm
escriure és vida
escriure em va salvar...

Vaig nèixer a Berga, el 86. Escric des de que tinc memòria. La vida dels que m'envolten està filtrada en els meus escrits. Massa sovint la mort ha estat present a la meva ment, de la manera que l'escriptura m'ho ha fet veure, espero a través d'ella recoperar part de vida.