Res a fer

Un relat de: Marta Pérez i Sierra
Ara té tot el temps del món per no fer res. No fer res. Quan ens veiem li proposo una activitat i una altra, a totes em diu que no, que no li ve de gust, que ni m’imagino com és la gent que hi participa, que ella està feta d’una altra pasta, que ella té molt de dolor i no pot. “No puc”, diu. I passa el dia ajaguda al llit mirant la tele, o amb els ulls perduts mirant a no sé on, deixada anar en qualsevol de les cadires de la sala. I no fa res. Com quan era una nena, i ens la trobàvem arraulida en un esglaó de la torre, “estás en babia”, li deia en castellà l’àvia. I ella responia que li agradava avorrir-se perquè així els dies duraven molt més. “Per a què voldrà els dies aquesta criatura si no en fa res”, mormolava l’àvia, com si alhora que ho deia pensés a trobar una solució. I ella seia aquí i allà, sense esma, com desmaiant-se dins les seves secretes cabòries. Així ha viscut, sense interès per viure, enganyant-se amb els seus raonaments infantils, alletant els seus dies amb una desídia difícil d’entendre. Potser posseeix l’art de l’avorriment i no la sabem entendre.


Comentaris

  • crohnic | 25-02-2012

    Conec alguna persona que es pot sentir identificada amb el teu relat... Tot és respectable, però costa d'entendre... Potser sí que, com la protagonista, han descobert l'art de l'avorriment.
    Fins aviat, Marta!

  • Viu com un "mort", així a vegades[Ofensiu]
    liudmila | 14-02-2012 | Valoració: 10

    la gent denomina la vida sense "motivació" o sentit... Perdre l'interès per viure...

  • sí marta...[Ofensiu]
    joandemataro | 10-02-2012 | Valoració: 10

    podríem muntar una cita a cegues entre el meu marc i la teva protagonista...
    jo , bromes a part, crec que a vegades és bo sentir avorriment, doncs et fa sentir neguit i et mou a buscar alguna cosa que t'activi però viu en un estat continu de desídia ja és preocupant, crec...
    en fi, salutacions marta i no t'avorreixis !!!
    joan

  • Hola Marta[Ofensiu]
    allan lee | 10-02-2012

    m'ha agradat molt aquesta dissertació sobre l'avorriment. Realment, s'avorreix aquesta dona? O potser viu els seus minuts en una altra realitat, en un lloc on només hi pot entrar ella amb l'imaginació? Potser el que ella anomena "avorriment" no és el mateix que els altres pensen? No sé. Jo sovint estic perduda al meu món, ple de goig i sovint més amable que la "vida". Si això és bo o dolent, suposo que depèn, com tantes altres coses. Si aquesta protagonista teva, però, fa passar el temps, lineal, i bla, diguéssim en estat alfa, potser té més natura d'herbívor, o de tortuga en hibernació. La qual cosa tampoc em sembla malament, ni de bon tros;-)) m'agrada molt llegir-te.

    a

  • Són una mena d'espècimens[Ofensiu]
    Mena Guiga | 10-02-2012

    Cada vegada m'adono més d'aquesta mena de persones. Deuen tenir una herència, algunes connexions neruronals, alguna cosa que fa que l'existència no la gaudeixin. No estem adins seu per ser ells i entendre-ho, és clar, no podem criticar-los, sobretot si secretament- o no tan secretament- notes que pateixen. Són homes i dones -més homes- i no tenen aquella energia del fer, de l'aventurar-se, de voler ser. Potser, alguns han estat i estan acostumats a ser servits i el problema està també en qui els serveix i en com marcar-los uns límits perquè prenguin la responsabilitat i el gaudi de la pròpia vida amb tot el que comporta:esforç, lluita, perserverància, acceptació i no resignació...Parlo d'una variació, potser, d'aquests espècimens, els típcs solterons/ones. No parlo de gent invàlida física o mentalment i que també, en la societat actual, es busca que s'activin i visquin dins les seves limitacions. Rotllos apart, escrius molt bé, Marta!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta Pérez i Sierra

Marta Pérez i Sierra

29 Relats

184 Comentaris

170928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l’any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. He publicat un llibre de relats curts, I demà, l’atzar (Ed. Setzevents, 2009), i els poemaris: Sexe Mòbil singular, SMS (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Ed. Bubok, 2008) i Dones d’heura (Pagès Editors, 2011), que va obtenir el Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona, boCins (Ed. Bubok 2012), Si goso dir-li un mot d’amant (Ed. Cims 2013) (format ebook:Ed. iBuksgrup 2013), Sexe Mòbil singular, SMS il·lustrat (Ed. Cims 2013). També un llibre de microrelats Bavastells (Walrus Editorial 2014) i en format ebook el poemari Gàngsters, ploma i vaudeville (Ed. Bebookness 2014).
www.martaperezsierra.com