Rere la imatge que busco

Trobar la veritable essència d'algú, enmig de la negror aparent de la superficialitat humana. M'agrada la idea que exposes: dins d'una cuirassa, que t'enforteix davant de tothom i de tota circumstància, escrutaràs totes les mirades fins a trobar aquella transparent i bona que et retorni l'esperança perduda de saber que la teva creuada no ha estat inútil.

Respecte del poema en si, només criticaria l'adjectiu "horripilants". Em xoca amb la resta de mots emprats. Potser seria millor "terrible"?

I el vers "però sí per força de voluntat", em semblaria més arrodonit "sinó per força de voluntat".

Res més a dir. Només que el missatge m'ha semblat molt encertat i molt ben dibuixat.

Una abraçada.

Ens entra pels ulls, el primer que es veu, real o no, però l'aparença apareix com menjar amb els ulls encara que no es tingui gana. Observar, aprendre, viure...I en un obrir i tancar d'ulls pot ser que l'haguem encertat o ens haguem equivocat...Però per això el més important, a part de la cuirassa, també fa falta una bona intuició, que bona o dolenta...segur que amb els anys l'anirem perfeccionant.
Ui ui...el més guapo, t'asseguro jo que no és pas sempre el més adequat...Són tantes altres coses les més importants...Com veure la gran casa d'encat a primera vista i que s'ha de reformar de d'alt a baix!
I què pensarà la gent quan ens veuen a nosaltres?
És com llegir els relats, és tota una aventura i desplegament intuitiu de tots els trocets que formen part de nosaltres!

Raquel