Rèquiem

Un relat de: ales de foc
Que se m'escapa la vida, mare.
Que se m'abraça la mort.
Que se m'apropa el fi.
Que se m'allunya el destí.
El color es difumina.
El negre em pentina.
Que se m'empenyen les hores
d'una vida regalada.
Que em regalima el temps,
per l'ànima congelada.
Gràcies mare per la vida.
Gràcies mare pel regal.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 05-05-2016 | Valoració: 10

    pel teu amable i animós comentari al meu escrit "En hores baixes". Considero una sort que des de el petit món dels relataires em donéu ànims. us ho remeció sincerament.

    Veig que en el teu preciós "Requiem" també hi ha notes i harmonies de nostàlgia i de sentiment de la vida fugisera. Tots passem per moments o èpoques en les que els colors deriven cap al negre i sembla que perdem il·lucions i esperança. Malgrat tot sempre tenim que agrair, com tu ho fas amb la teva mare, el regal de la vida.

    Un poema preciós.

    Gràcies de nou,

    Jordi

  • Dolor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-09-2015 | Valoració: 10

    Dolor i angoixa i patiment i pell de gallina. Un poema que toca, que em toca i m'ha deixat tocat. Suposo que és això. Però és que la poesia ha de tocar, no? Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ales de foc

ales de foc

109 Relats

334 Comentaris

69288 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
nascuda un mes de maig de fa uns quants anys.. Mare de dos preciositats i metgessa de professió.Tinc neguit per tot el que m'envolta, i em falten hores al dia per disfrutar de tot el que m'agrada: la música, el ciclisme, la fotografia, els animals, la cuina, escriure i escoltar. S'ha de viure tant i amb tanta intensitat la vida!! Balla, canta, pedala, riu, ESCRIU i sobretot viu!!!