Rèquiem en Silenci Major

Estimat Silenci,

Fa temps que hi rumio i crec que hem de parlar. Aquesta carta és l'única via que he trobat per fer-te saber tot el que et vull dir. Des de fa un temps, sento que la teva antiga sensualitat xardorosa que em gronxava, ara m'eixorda i em turmenta. Que el teu posat sord no és més que un estratagema per fer-me callar eternament i oblidar que un dia també vas cantar.

Recorda que no ets res sense la meva sonoritat. Sense el meu cos negues el teu melòdic perfil que deleixo palpar com l'arpa que crida ser acaronada en el buit de l'escenari. Per les nits t'ausculto el centre del teu pit on ja no sonen les cançons de bressol. Si vols solfejaré les notes que m'amagues i ballarem amb el teu ritme i cantarem amb el teu to. Però has deixat d'escoltar la teva pròpia mudesa i ja no entens el llenguatge dels sons. En el teu regne les coses no tenen nom o tal vegada jo he deixat de comprendre el teu llenguatge fred i indesxifrable, que no sap de diccionaris. Intentant trobar-me amb tu, ensopego amb la teva pell mancada d'accent.

Avui oblidaré, amarada de tu, totes les veus que vam atendre: Quan, callats, escoltàvem com el vent xiuxiuejava el jonc i aquest reverenciava el riu. Quan entràvem de bracet a totes les esglésies, perquè era l'únic lloc on se't respectava. A l'hivern, ens aferràvem al so inquietant del foc. A l'estiu, reposàvem en les discretes aigües on el riu emmudia a la vall.

Sé que la teva resposta serà no obrir boca, com l'últim Rèquiem en Silenci Major que vas compondre pel nostre cor. No entenc tants compassos sense so. El teu nom ja no és poesia. Per a mi, Silenci, ja ets ben mort.

Cançó, desembre 2006

*

Silenci Major

No dius les coses pel seu nom.
Quin nom poses a les coses?
No entenc el teu llenguatge,
fred i indesxifrable.

Paraules que desconec
no me les vols mostrar.
M'entrebanco amb el teu cos
i no em vols ajudar.

Junts inventarem un diccionari,
hi buscaré la traducció
del que no has gosat parlar.

No em surten tots els teus fonemes,
però estic aprenent a pronunciar-te.
Cantaré el teu nom.

Els teus sons són excitants.
Solfejaré les notes amagades.
Ballarem amb el teu to.

Rèquiem en Silenci Major.
No entenc tants compassos sense so.

La paraula silenci ja no és poesia:
aMort

tardor 2005