Repte XXXIV - Les nits d'abans

Abracadabra, pota de cabra!

El mag Fu-Chi, vestit amb un frac ple de pedaços i un barret de bolet abonyegat, feia volar les mans per sobre d'un got ple d'aigua. Després d'aquest moviment, el vas havia de buidar-se completament mitjançant un enginyós mecanisme de desguàs. Però seguia ple.

La parròquia, una barreja d'antics trilers, pidolaires, carteristes desvagats i putes de baix catxet, escridassava l'artista amb acarnissament etílic. En Joan Casadevall, Fu-Chi, estava cansat. Les mans, els reflexos, notaven el pas del temps, ja no eren el que havien estat. Sovint recordava el passat gloriós, actuant al Paral·lel, les aparicions a la televisió, les festes majors. Actualment s'acontentava amb sortir indemne del local.

- Qui collons s'ha begut el meu cigaló?

La veu d'en Carretas, un corpulent i talòs estibador del moll, ressonà poderosa.
Una vella alcavota digué:

- Demana el llibre de reclamacions!

Tothom rigué. En Carretas mirà al presumpte culpable, un decrèpit carterista artrític. Tement una estomacada, se li acudí dir:

- Ha estat ell, en Fu-Chi!
L'estibador mirà, alternativament, el seu got buit i l'artista. Primer, emprenyat. Quan veié el got ple d'aigua a l'escenari, una mirada d'intel·ligència li il·luminà el rostre.

- Collons, ets un fenomenu!

I començà a aplaudir, badabadoc. La concurrència, a poc a poc, s'hi afegí, dempeus, exultant, amb la il·lusió infantil dels qui manquen d'afectes.

- Torero, torero! -bramaven.

Fou una nit memorable.