Repte poètic 9 - "Atzar"

*




"Atzar" dibuix de Francesc Arnau i Chinchilla, primavera del 2.001 (tinta xinesa sobre paper, 15 x 11 cms)
----------------------------------------------------------------------------------------------------

"Atzar"

ESCLAT - Unaquimera

Esclata la tinta:
prenyat d'un destí
que finta
el disseny llibertí,
el dibuix és encinta.

Rebenta la forma:
demostra carisma
i reforma
l'esbós intestí,
saltant-se la norma.

S'escampa la sang:
en mans d'un autor
clandestí
que traça el botí,
la vida és al fang.

Triomfa el contrast:
horitzó i serpentí,
fa un tast
de vol bumerang;
l'ombra allibera llast.

Regna la lluna:
en el cel vespertí,
engruna
l'atzar un perill,
indomable fortuna.

***

Taques trencades - kispar fidu

Taques.
Mirades trencades.

Un salt de desesperació.
Intranquil·litat ennegrida.

Branques d'un arbre
intentant subjectar tanta inestabilitat.

Ell enmig de tot.
Sense poder desfer-se'n.

No pot fugir d'aquestes tanques
que l'emmanillen a una llibertat anul·lada.

Temor, enigma i misteri.
Un salt perdent les ales en ser aturat.

Desesperant sensació
de sentir-se atrapat.

Sense poder allunyar-se de la realitat.
Ni aconseguir trobar el somni creat.

Odi de frustració esquitxada
escampant el desig de fugir-ne amb tota claredat.

Taques.
Negror tacant la puresa del blanc.


Taques tristes que entristeixen (a l'Amic Francesc) - deomises

Taques tristes que entristeixen
Les tenebres de la tinta,
I sols sé que seran la meva ombra
Que cavalca al meu costat,
Cavall de cabòries mai contades,
Mai comptades. Perquè en són moltes...

Taques tendres que junyeixen la joia
I el desassossec de no saber ser sols paper,
Enmig del trepig de la llum,
Que llisca en la llunyania
Del desig per trobar-la. Callades
Paraules quan les oïdes són escasses...

(Tinc tot el temps per trescar entre
Tendresa i tristesa i tractar de desentrellar
El tràfec de la troca transcendent
Del tràgic triomf del traç: traduir les taques
És un tram lleu o greu en el trajecte
Vital cap a la comprensió de l'ésser...)


Caminava d'esquena... - Nubada

Caminava d'esquena, embriagada per la imatge
d'un indret meravellós, contemplant el bell paisatge.

I no vaig veure aquell roc
ni aquell sot.
El peu es torçà
i així em vaig quedar:
cap per avall
i panxa enlaire,
talment un espantall
empès per l'aire.

D'un trenc obert, malferida,
s'escolava un raig de sang,
jo patia per ma vida
i ja em veia sota el fang.

I, creieu-me, així estesa,
tinc la lliçó ben apresa:
si voleu salvar la pell
no camineu de clatell.


Pentacle Bruixot

Si pogués ser, em dic,
si pogués ser pentacle
en el ull del receptacle
si pogués ser tan ric,
em dic,
prò crec que no hi ha lloc
on seure pla entre tantes
de tantes taques, santes
verges del poc a poc,
de poc
que hi caic, a dins, i al sac
hi duc tantes aranyes
que se m'hi fan estranyes
del que a mi em sembla un tac
del sac
que em fa de cor, i duc
un organ i una lletra
i potser em cal retre,
aquí, que en sóc de ruc,
(ho duc!)
et dic, a sac, i crec,
i a tall de l'homenatge,
que jo en sóc hostatge,
amb un fals espetec,
un crec,
i abans que em quedi cec
davant del res, oh jutge,
de taques negre sutge
que no em surt res del bec,
em dic,
que poc
hi duc
al sac,
jo crec.


Salt alliberador - kispar fidu

Salto.
Entre tinta i tinta
d'idees pintades.

Salto!
Atrapa't en les branques
d'un negre pinzell.

Salto.
I m'encallo en taques escampades
a l'atzar del temps.

Tintes
tintant
danses en blancs i negres.

Home
buscant
sortides i escapatòries.

Àgil pensament
a les cames.

Salto!
Entre tintes
d'il·lusions esquitxades.

Salto.
Ànima voladora
que vol ser perseguidora.

D'un somni,
de mil i una històries.

Del conte perdut
en les tonalitats del color més pur.

Tintes
dansant
en tela blanca.

Negre i blanc units
en una mateixa història.

Salto!
Més enllà de totes les formes.
Deixant enrere les normes.

Tintes.
De negre i blanc.
Fugida i persecució.


Art - Naiade

Dins la cova feia fred
la puja persistent
neguitejava les criatures.
Les dones en cercle
invocaven als deus.

Els homes eren fora
deien que a caçar
nomes tornaven
quan volien fornicar
resultat, més criatures.

Tot mirant el foc
i el sutge del sostre
la idea se'm va acudir
cada nen una teia
cada mà un dibuix.

Quant els homes van tornar
bocabadats van quedar
sons guturals d'alegria
emetien sense parar
regals dels deus sense dubte.

Els tenien que imitar
mai serien tan ben fets
però s'hi havien d'esforçar
encara avui en dia ningú sap diferenciar
quins són els originals i quines les copies.


Aleluia - gypsy

Cap esfondrat, vençut
et doblegues a les acaballes
de l'existència amarga,
sagnes tinta per fer-ne mots,
saba, saba per escriure.

I et xuclem amb desfici
sense aturall ni protocol
com voltors afamats
reviscolem amb ànsia
la teva mort redemptora

Aleluia, aleluia, aleluia
aleluia, aleluia, aleluia.


Ikebana - ginebre

En l'instant extrem
impulsat com trampolí
emergeix la forma estesa.
Moment en l'aire suspès
que cinètic s'equilibra
en expulsiu procés.

Japonesa flor
de posició impossible.


L'aranya sonada - allan lee

L'atzar no hi és,
O no hi ha causes.

L'aranya sonada
s'inventa la trampa
que no caça res;
per atzar serà,
no per altra cosa,
si agafa una mosca..?

Que hi fa viure cap per avall
si la mort ens atrapa igual.

Hi ha moltes causes;
l'atzar només es
la nostra ignorància.


Claustrofòbia - Leela

És dins d'aquesta teranyina d'ombres
que ens veig deambular, perduts
entre el conegut i els pensaments ocults.

És dins d'aquest bosc feréstec
on les nostres pors són fantasmes
que frisen per mostrar-se, a crits
sorgint de l'interior més obscur.

És dins d'aquest manyoc negre,
que trena les nostres esperances,
on vam néixer i on acabarem,
per molt que allarguem les mans
intentat abraçar el que els nostres ulls somien,
lluny, massa lluny, enllà.


Del lliri - Lady_shalott

N'ha sortit la taca negra
el gorg
el punt de fuga marginal
zenital, descabdellat amb la veu
dolça, de la ploma a la mà.

I vomita del lliri
la llana promesa,
els budells de la flor,
nimfea escomesa que
cau al punt mort

i xiscla aterrida, i crida i crida!

patètica

insolent

i el gat la mastega
si escup generós la cua
-encara inquieta-
potser per després.


Negre i blanc - rnbonet

Negre.
Negre amb taques negres.

Com un vol de palometes
d'arna que piquen la roba, són?
Com aquell test que ens passaven
a la mili, per veure si estàvem boigs, o no?
O érem rojos. O fills de rojos.

Que d'aquelles interpretacions
estem fins els pebrots, la majoria.

Com estigmes mai curats
d'una guerra que com totes
féu un herois del vencedors
i uns desgraciats dels vençuts.

Com un temps, i un altre temps,
del nostre pensament?
Després d'un munt d'anys
que fan història.

I frisant el negre, el blanc,
que ocupa un bon lloc. Excel·lent
diria jo, d'intent de renovació, de nova vida.

La pressentim només, futura al lluny,
o l'assegurem, per fi? Una diferent,
en pau tots, amb harmonia.


Marques - allan lee

Que per dir-te de quin color
són els somnis que somio,
altra cosa m'és estranya:

puc, tan sols, dibuixar-te
aquests estralls de nàufrag,
aquestes marques a la roca,

aquesta estela batuda
d'haver estimat, abans,
com no he tornat a fer-ho.

No puc mostrar-te, no,
això que m'estavella
contra la roda que gira.


Almesc - Carme Cabús

Sotraguejats de nit
vam retornar-nos feliços al dia.
La teva cabellera tumultuosa
esposada al meu vent,
el meu cor de petit ocell
en la teva delicadesa sumptuosa.

Traspassats de salabror i lluna,
el delit, desconcertat, xocà amb nosaltres.
Del bosc secret preníem l'almesc
per oferir-nos-el a les boques sagrades.
Carícies brunes a trenc d'alba,
com roses grana ens naixien els petons.

Després ens vam adormir,
olor de matinada i ramellera;
la levitat del teu cos
redibuixant el meu,
i com una flor, pura de neu,
el nostre goig ens regalava un a l'altre.


Astres, Estres, Istres, Ostres i Ustres amb Parenostre - llampec

Poetastre,
poetastre arrauxat,
alliberat i enlairat.

Criticastre,
criticastre emparaulat,
embaucat i educat.

Comicastre,
comicastre inspirat,
benhumorat i sensat.

Rupestre,
rupestre incendiat,
desperdigat i escampat.

Maldestre,
maldestre encisat,
eixelebrat i enrevessat.

Terrestre,
terrestre encerat,
encerclat i embabiacat.

Silvestre,
silvestre encuriosit,
embogit i divertit.

Sinistre,
sinistre descosit,
embadalit, ensopit.

Registre,
registre modulat,
variat i ordenat.

Rostre,
rostre emmudit,
ressentit i erudit.

Parenostre,
parenostre ensucrat,
avantpassat i obcecat.

Il·lustre,
il·lustre engabiat,
dibuixat i animat.

Llustre,
llustre eternitzat,
allargat i preconitzat.

Pare nostre terrestre:
Siga il·lustre el vostre nom,
vinga a nosaltres el vostre comicastre,
Faci's el vostre registre,
així en el rupestre com es fa en el silvestre.
El nostre pa de cada llustre,
doneu-nos, Poetastre,
el dia d'avui.
I perdoneu al criticastre,
així com nosaltres perdonem els rostres sinistres.
I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació,
ans allibereu-nos de qualsevol maldestre.
Amén.


Bellesa intocada - pentinella

De bellesa intocada,
esplendorós, ofert,
seies humil
al tamboret de la barra.
La teva flor
oberta cap a mi.
Jo tremolava.

El teu cabell,
que després es desplegà,
raïa com un secret.
T'estimava
la pell delicada
i aquella força de vida
que t'empenyia a tu mateix
i que sense saber-ho
tirà a diana.

Incrèdul que poguessis
ni tan sols tocar-me,
jo era per a mi
un ésser caduc,
que tu extreies
d'una cova encantada.

Els teus llavis
tenien gust d'amor,
la teva olor
era el rastre de l'albada.
Estava enamoradíssima
de tu, tant com tu
de mi t'enamoraves.

La teva mà
sostenia la nit,
el teu cos de delit
el nostre camí,
ple de besades.
La Rambla, sola,
va aturar l'alè
en veure les nostres mans
entrellaçades.

I aquell regal
que jo m'enduia en mi
em feia altre cop
dona, i humana.
Et vaig estimar
amb el ble més fi.
La teva cabellera,
deu boscana,
ara era lliure,
escampada en mi.
La teva vida ardent
em sadollava.

Ens vam trobar
en el camí
incert de nit.
En el meu llit
vas portar les estrelles.
Més esplendor
de joventut
mai no ha existit.
Molt tendrament
et vaig prendre
en ofrena.

En el meu amor
hi restes,
terra endins.
Ets la felicitat
en l'òrbita més plena.


La dansa de la vida - ANEROL

Del matoll neix la vida,
éssers tremolosos en un incert destí

I a ritme trepidant
en una dansa tribal
s'allunyen de l'esclat
del fogar vital

Guaiten l'horitzó sinuós,
I nodrits del consol
de saber-se mai sols
inicien el seu camí.

És la dansa de la vida
És la fogata vital
És ...la humanitat


Licor de préssec - Palerm

Teníem les boques netes de licor de préssec
una conversa sobre Rússia (Moscou)
el meu desfer-me per la teva bellesa.
el teu impuls punyent per penetrar el meu món.

Hi havia tota la nit per transitar-la,
la teva pell clara -masculinitat-
la rosa dels vents que havia fet diana
i a les mans tendresa per obrir els panys.

La teva veu era el cant d'un ocell,
la cabellera a punt de desplegar-se.
Vas ser tu qui va voler ser meu,
vaig ser jo qui pregava per donar-me.

A la suau nit, solitària, ben nostra,
vàrem sortir ben estrets i besant-nos.
Teníem aleshores un destí complet:
la resta de la nit per seguir estimant-nos.


Epitafi - angie

Sota la vigilància erma dels xiprers
plorem la teva mort.
La primera llàgrima ha condensat
tota la continència d'aquests anys
i, pesant i silent
s'ha estavellat damunt
la grisor de la teva nova llar.
El vent d'aquest meu fred novembre,
vanitós i capriciós,
ha pessigollejat el dol en dansa feréstega
i el forat negre de la teva marxa
ha xuclat les paraules més càlides del món :
no descansa mai l'ànima d'un poeta.


Aranya negra, aranya fosca - megane

L'aranya negra
llença les potes
per capturar-me.
Jo les esquivo.
Sé que labora
sense descans.
Fa teranyina
per enganxar-me
en un pas fals.
Si ella m'atrapa, si sóc caçat,
ja no m'escapo, és mort segura.
És caçadora amb experiència
i jo sóc sols un simple mortal.
Ella té el temps i la solvència.
Jo només una vida i molta por.
L'aranya fosca
llença la trampa
per fer-me caure.
La teranyina
és una obra d'art
que surt molt cara
de contemplar.
Ara l'evito.
No sé demà
què passarà.


Llegenda de tinta. - Unaquimera

L'aranya de mar, cansada de tanta humitat,
ha sortit a passejar xino-xano per la platja.
De fora estant, veu l'horitzó tan bell, tan vast,
mig blau, mig verd, ataronjat i s'enamora.
L'abraça i amb el contacte
totes les potes se l'enrampen.
Li fa un petó tan fort que esclata
en raigs d'amor i en esquitxades.
I per un dia, per un instant,
juga a ser estrella, un sol ponent,
a ser planeta en un cel taronja
amb òrbita i llunes enamorades.

Quan ho expliqui dies més tard
submergida de nou en l'aigua salada
a les anemones, a l'hipocamp,
al peix pallasso, al cranc, al rap
i a l'envejosa de la rajada,
naixerà una llegenda transoceànica
on el sol era un rei encantat,
el mar semblava un estany daurat,
on la princesa va ser una aranya,
escrita amb tinta de calamar.


Big bang - atram

Si em diuen, com em diuen,
que veig allò que jo no veig.
Diuen que és una taca,
i és matèria en expansió.
Diuen que és tinta sobre paper,
i jo llegeixo llum difosa
en la negror còsmica.
Diuen que és negre,
però per mi té 100 matisos.
Que és teranyina,
és gest enredadís,
que no cal filar prim.
Com que és art, diuen,
jo no en faig poesia.

Que diguin,
que facin
que escriguin.
Que jo ric a pit obert,
perquè ja he entès
que res és el que sembla,
i el que sembla no és res.


Forat negre (Fora de concurs) - Francesc Arnau i Chinchilla

Un sol surt per l'horitzó
com un negatiu del nostre món
on un bocí de matèria
és més pesat que muntanyes de plom.

Ni la llum pot deslliurar-se
del camp magnètic d'aquest estrany món,
una altra cosa són els dansaires
que, agafant-se les mans, aconsegueixen
escapar de la immensa gravitació.

Així de sublim, el poder de la ment
és com un sac d'arpillera
ple de llampecs, terratrèmols i trons.


***

24/XI/2.007


***


Votacions

Resultat final

Comentaris