Repte poètic 86 - Sirenes -

SIRENES


POEMA GUANYADOR

Invitació a renéixer - Dolça Parvati

He cercat en l'energia dels dofins,
En la materna mar de cors alletadora,
He buscat crepuscles d'hiverns i de falzies
Comiats, retorns, marees sanadores.
He volgut gronxar-te, transmutada
En amfíbia criatura mitològica
I al bres del bes amar-te
Sens temps ni condicions,
Només amb la puixança de les ones.
He burxat valenta al pou de l'esperit
La torxa protectora que et guarira
De tanta solitud immòbil a les venes,
De l'esclat de mort temut de por i d'ombra.
Però jo no et puc salvar, ferit amor,
Ets tu qui ha de renéixer de la cendra.
Jo tan sols tinc les mans, la compassió
I un vers fet per a tu, de l'experiència.


***

1. A totes les sirenes -sangifetge

A totes les sirenes

A vosaltres, femelles-peix de cos llaminer,
objecte de desig ,
tronada fantasia eròtica del vell mariner .

A vosaltres, dónes de cos suau i gràcil,
mirada lubrica,
sines acollidores,
consol fàcil.

A vosaltres :

Sabeu de les ànimes encara per gebrar,
gairebé perdudes,
necessitades d'algú per abraçar ?

Sou nítides imatges virtuals,
medicina essencial,
remei de necessitats ancestrals.

Sou,
-poc valorat, sovint menyspreat -
aliment primordial;


Encès impuls vital !


2. Sirenes -Bruna86

Del tacte dolç
d'una mirada
arriben les sirenes:
bellesa extrema,
dignes llegendes
d'estels palpables,
en un principi
molt principal
de sempre i tot.
Suaus melodies
amb veus agudes
i mots traïdors
t'encisen els sentits
i et deixes vèncer
d'amor fictici,
passions fictícies
arran de mar,
fins arribar
al tacte amarg
d'un mer miratge,
lluny la mirada.


3. Sines de mel -sangifetge

Sines de mel

Jo
vull trobar-ne una .

Una amb cua de peix i escates d'or ;
una que em canti cançons
de melodies eròtiques.

I Jo
vull morir de plaer al seus braços,
gemegar, deixar-me anar,
i sentir renéixer el desig entre les
sines de mel.

I tant me fa sentir-me esclavitzat;
no ser amo de res;
ni tant sols dels meus actes.

Tant me fa .

Jo,
en vull una que em cuidi;
em mati de goig;
em faci xisclar.

I després em deixi dormir
-exhaust , feliç, acabat-
damunt les seves
-tèbies,suaus-
sines de mel.


4. Sirenes de polígon - angie

Del mar de fum i música
apareixen maquillades sirenes,
ballen i riuen,
amb copa o cigarreta a la mà,
mentre des de la barra
tu les contemples.

Les mínimes faldilles
i els talons alts,
mostren cossos brillants
de suor estratègica,
passegen les mans
amunt i avall,
com si d'un vaixell
fossin les veles.

Naveguem pel seu inabastable cos,
les assetgem amb la mirada,
naufraguem en somnis de sexe adulterat
per xiclets de maduixa,
esmalt d'ungles barat i quincalleria daurada.

En el silenci del seu cant
- ofegat per notes electròniques-
perdem nostres fantasies,
Ítaques desconegudes, però a l'abast,
odissees de cap de setmana
- dolces lletanies -.

Us adorem, perquè ens feu herois,
amb contracte de servei però renovable,
desapareixeu com vau arribar,
la cua de l'atur ens espera
- amant dominant incansable -.


5. Visió d'una sirena al crepuscle - Helènic Glauc

Besllum de carn dessota el glauc encès;
un rere nu, un ram de pell i sang
del mar i el pou, dels somnis i la nit;
fimbrar de cabellera adolescent;
un cant enllà dels monstres i del vent;
l'esquena, el coll, els ulls, el ventre, el pit.
Fendir de blau amb pols d'estels i mar,
i un salt amunt, i un cabrioleig sublim,
i el dolç somriure salabrós al niu;
i riu al fons del moradenc sedàs.
I clou un ull mentre s'enlaira al cel
d'argent, ballant; i a sobre, el zèfir boig,
bufant del Sol quan mor enrojolat
al fur del temps on tot és dit i és dat.


6. Invitació a renéixer - Dolça Parvati

He cercat en l'energia dels dofins,
En la materna mar de cors alletadora,
He buscat crepuscles d'hiverns i de falzies
Comiats, retorns, marees sanadores.
He volgut gronxar-te, transmutada
En amfíbia criatura mitològica
I al bres del bes amar-te
Sens temps ni condicions,
Només amb la puixança de les ones.
He burxat valenta al pou de l'esperit
La torxa protectora que et guarira
De tanta solitud immòbil a les venes,
De l'esclat de mort temut de por i d'ombra.
Però jo no et puc salvar, ferit amor,
Ets tu qui ha de renéixer de la cendra.
Jo tan sols tinc les mans, la compassió
I un vers fet per a tu, de l'experiència.


7. Sirena sóc - Naiade

Sirena vaig néixer,
entre mars i oceans em desplaço
seguint els corrents .
No vaig ser conscient de mi
fins que amb tu, mariner bru
em vaig topar.
Solcava les ones entre la boira
quan el teu vaixell va sorgir,
i el meu cos fràgil va fremir
quan la teva imatge colrada
es va fixar en mi.
Notant l'efecte
que els meus cants et van produir,
el meu desig de posseir-te
va desfermar tot el meu frenesí.
Sense adonar-te'n, les teves mans calentes
a la meva cintura es van cenyir
I sense pensar-t'ho
A l'abisme em vas seguir.
Al teu contacte
el meu cos es va transformar,
fent que, de les meves escates,
una llum maragda refulgís.
Aquell encís, aquella passió,
va desfermar el sortilegi
del que mai més vas voler fugir.


8. Sense màscara - Naiade

Vaig poder veure el vostre veritable aspecte,
perquè a mi no em volíeu conquerir.
Rostres eteris, coberts d'una ombra fosca,
amagant la lascívia que embolcalla el vostre ser,
vareu mirar-me amb rebuig
desitjant allunyar-me del vostre camí,
els homes tan sols volíeu i no pas a mi.
Atemorida vaig amagar-me a un racó del vaixell
contemplant els vostres cossos sirènids
preguntant-me quina màgia empràveu,
de quin sortilegi n'éreu coneixedores
per despertar tan grans passions.
Vaig escoltar en silenci la suau i temptadora musica
que emetien les vostres veus,
captivadors cants de sirena
que a mi tan sols em regalaven l'oïda,
però als homes trasbalsaven l'enteniment .


9. D'ocell a peix (Poesia + Imatges) -F.Arnau

Pensant en Odisseu, lligat al màstil,
mentre els vells mariners resten impàvids
amb cera a les orelles per no escoltar
el cant encisador de les sirenes
i els crits eixordadors del comandant,
m'he preguntat com és possible
passar en poc de temps de l'aire a l'aigua
i convertir les plomes en escates.


Ulisses i les sirenes (ceràmica del Segle V AC)

Potser el peix és millor que la carn?
És que les dones no poden volar?
O estan millor a dintre de la mar?


Ulisses i les sirenes de John William Waterhouse (1849-1917)

Jo crec que no, que tot és fruit
del poder de la imatge al món modern,
i que és més seductor als ulls dels homes
el cos d'un peix que no pas el d'ocell...


Ulisses i les sirenes de Herbert James Draper (1863-1920)

No hi ha color!
Ací es pot veure:


Sirena de cine (Segle XXI DC)

***


10. Circe i les tres sirenes -Carme Cabús

Quan despuntà l'aurora, Circe, la fetillera,
entendrida d'amor per Odisseu, l'amat,
guià la travessia enmig de la tempesta,
que el mar remolinava la nau amb fort embat.
Circe havia parlat secretament a Ulisses:
"en arribar a Antemessa, l'illa blanca de calç,
l'Egeu tot s'asserena pels cants irresistibles
de les dones sirenes, que habiten els tossals.
El blanc que resplendeix no es sorra de corall,
sinó els ossos desfets dels mariners que un dia
com tu, creuant l'Egeu, van morir amb la metgia
dels càntics de les nimfes, vessadores de mal.
Cal que, per res, amat, tasteu la seva fibla,
perquè el seu gran turment us farà feredat;
cal que amb cera l'orella mantingueu insensible,
i cal fer sempre via, remar sempre endavant.
I Ulisses, l'Odisseu, demanà a l'amant seva:
"per què ens vols salvar, als meus homes i a mi?
Saps que vaig cap a Ítaca, on hi ha la muller meva,
saps que tornem a casa, que som de pas aquí".
I Circe, que l'amava, reina de l'illa Ea,
la maga poderosa de tot aquell confí,
li acostà, dolça, els llavis, li parlà a frec d'orella,
mentre Ulisses mirava l'horitzó coral·lí.
"No seràs mai més meu, però per amor viuràs,
i jo en el teu record perllongaré la vida,
que el món tot és complet només amb el teu pas,
i el temps sols és veritat si segueix esculpint-te".
Ulisses sabé el tremp del sentiment de Circe.
i li feu l'últim bes com secret segellat,
i desitjà, dins seu, conèixer aquells himnes
cantat
s per les sirenes arran de l'alta mar.
Circe, la fetillera, li sentí aquesta pensa,
i exclamà, temorosa: "seràs esquarterat!"
Després li implorà: "lliga't a l'arbre mestre
i per a res no et donis a aquest embruix malvat".
I així passà la nau, ensenyorint l'Egeu,
davant l'illa macabra, fètida i tenebrosa;
el cant de les sirenes no suscità l'anhel,
tot el perill fou vacu, el seu poder fou sorra.
Els mariners no hi senten, Ulisses és nuat,
les sirenes, inermes, s'enfronten com les feres,
el desesper les nia, les contorça el mal fat:
si el desig no provoquen, ara elles moriran.
I es llançaren a l'aigua per ‘nar a cercar la presa,
per veure aquells homes retuts als seus encants.
Amb la cua de peix van arribar de pressa
als flancs que conformaven la incommovible nau.
Tot just pujar a proa, joventut resplendien,
fora del mar la cua en cames es tornà
i més bellesa nua del cos que elles tenien
fóra impossible veure i enlloc anar a buscar.
Àvides, llambrineres, entonaven els càntics
que a tots els mariners havien fet naufragar.
Els hi anava la vida, i amb la nuesa fresca,
l'ànima corroïda, els ‘naven a cercar.
Ulisses ja volia Partènope sencera,
Leucòsia entre els seus braços, Ligeia al seu llindar,
però el lligat l'aturava, perduda l'enteresa,
i a Zeus s'encomanava amb el seu desitjar.
I així, la gran nau grega passà vora Antemessa
i cap poder pogué aturar-la a cap preu:
Ulisses ja arribava a Ítaca, la bella,
i les sirenes, mortes, suraven a l'Egeu.


11. Ligeia, la sirena - mjesús

Ligeia, oh sirena!
de crinera d'atzabeja
i blens de llum blanca
que m'encega l'enteniment.

Crec en tu, oh sirena!
quan navego mar endins.
M'arrossega el teu cant
i m'encisa el teu cos d'argent.

Viatjo, buscant la teva sina
prop l'illa de roca nívia,
on reposen més enllà de l'alba
els cossos dels navegants.

Ja no defujo la dolça veu
ni tinc els ulls closos, suplico...
ser aigua dins l'aigua
i cavalcar en llibertat.

Sóc orfe i nàufrag
no allarguis el meu patiment
Vine'm a buscar, Ligeia,
el meu àngel de la mort.


12. ESCATA DE NIT - brins

Engalana´m d´escata... aquesta nit,
dibuixa´m fantasia de sirena
que navegui profund oceà
nua de rems, despullada de seny.

Endinsa´m per rutes de deliri,
gronxament de follia i de desig,
melodia de notes voluptuoses
que nedin salvatges dins el pit.

Fes-me nimfa del teu vaixell,
amb marea alta sense reflux,
imatges suaus de preniluni,
en onada de coto-fluix.

Descobreix-me secrets ocults
que tan sols estels coneguin,
amara´m escames de passió,
abans que l´alba desperti,

abans que tornis al teu port...
ara que encara és de nit...


La sirena i el seu cant - joan gausachs (Fora de Concurs)

La sirena i el seu cant
de
Jan Gim
amb el següent repartiment:
Ulisses - Quim Doblas
Penèlope - Sílvia Mangado
Telèmac - Paco Arizmendi
Tòful - Tòful Sirera
Narrador - Josep M. del Camp de Naps i Cols
Direcció de: Cecili B. de Mill

Narrador: Ulisses, Penèlop i Telèmac, caminaven pesadament pel port de... pel port de... bé, pel port! Semblaven ànimes en pena, esmaperduts, afamats...

Ulisses:
Heu sentit la sireneta
Penèlope:
Jo no he sentit res de res
Telèmac:
Em sembla que hi sents de més
Ulisses:
Jo, l'he sentit, i ben neta!
Penèlope:
Em sembla que tu no hi toques
Telèmac:
Has menjat quatre bajoques
i això fa que estiguis fluix
Ulisses:
No serà... que no hi sentiu?
Heu menjat ben poca cosa
Penèlope:
No maregis la perdiu
Calla! No diguis ni piu
Narrador: Callen, resten desorientats, no saben què fer ni què dir... de sobte


Ulisses:
Tampoc heu sentit res ara?
Telèmac:
Vaja! Ja hi tornem a ser,
mira que n'ets, de pesat!
Penèlope:
Em faràs dir un disbarat
Ulisses:
No tenim pas res a fer,
quan la sirena ens reclama
Penèlope:
Això, t'ho fa dir la gana!

Narrador: L'Ulisses calla, no està gens conforme, però, són dos contra un.

Ulisses:
Heu sentit? Ulisses! crida,
a Penèlope reclama.
Sí! a Telèmac, també!
Telèmac:
Que t'he de dir! Jo no ho sé!
La meva oïda proclama
que la veu... no l'he sentida
Penèlope:
Crec... que sento alguna cosa.
Però, la veu que se suposa
que ha de tenir una sirena,
ha de ser més agradosa
Ulisses:
Veieu, com sí tinc raó!
Pareu, pareu atenció

Narrador: Queden en silenci... se sent una veu llunyana que crida...
Tòful:
Ulisses, Ulisses!
Penèlope, Telèmac!
Torneu, torneu ben de pressa
Car si no, l'Artur Jofresa
Us donarà una sorpresa

Narrador: Arriba panteixant en Tòful, company de desventures dels tres estrafolaris personatges

Ulisses:
Tòful, què fas aquí?
Penèlope:
Tòful, per què has vingut?
Telèmac:
Tòful, què és el que passa?
Tòful:
En passarà una de grossa,
És per això que he vingut
a buscar-vos fins aquí!
Ulisses:
Digues, el que hagis de dir
Penèlope:
Au va, no ens facis patir!
Telèmac:
Parla clar, que ho vull sentir
Tòful:
Doncs veureu:
Us he de dir que en Jofresa,
que ja us té un xic de mania,
ha promès amb molta pressa
treure-us de la companyia.
Perquè diu que cada dia
arribeu tard a la feina
I que, ell, farà ús de l'eina
que li atorga el seu càrrec
de ser el vostre capatàs.
Jo, però,... no el veig capaç...
Ulisses:
Ja deia jo que sentia una sirena llunyana
Penèlope:
I jo, sorda, no oïa... ni el rauc d'una rana!
Telèmac:
L'Ulisses tenia raó. Ara estarem a l'atur!
Tòful:
No!... crec que el manaia Artur
Si li demaneu... ben demanat
No farà cap disbarat
Ulisses:
Per a conservar el treball
en els Congelats Tritó,
Haurem de fer escarafalls
I demanar... perdó!
Penèlope:
Ens haurem d'humiliar...
La cosa té força nassos!
Telèmac:
I per sempre treballar
Com si fóssim escarrassos

Narrador: Se'n van tots amb el cap cot. L'Artur Guifré que no era tan mala persona no els va despatxar. El que no sabem és si es van comprar, o no, un "sonetone"


---o0o---


No canta, la sirena - Xantalam (Fora de Concurs)

No vas voler sentir
cants eterns de sirena,
encanteris que sirguen
l'ànima vers la música,
la dansa arran la mar;
es gronxen oneig i algues
i en el vaivé xarboten
escuma i cançó blanca.

No vas voler sentir-la,
ni vas voler escoltar-me,
i vas nuar-te a un màstil,
com Ulisses, tapant-te
les oïdes amb força
-rabent i orb passes-
un escut sobre el cor
i una bena en els ulls.

No canta, la sirena,
ni un fil de veu torbada.
Esberla a pler la nit,
el teu veler... i el tro
udolant del silenci.



Votacions


Comentaris i Veredicte