Repte DCLXX Amor platònic

Al·lèrgic, vull dir platònic!
En Tubau - separat per espai - era al·lèrgic, vull dir platònic!
Jo li vaig demanar un dia: “però, perquè ets poeta?”
Ell em va respondre: “és una manera de viure!”
“Com? Una manera de viure, sense viure!: a través del mirall,...veure el carrer poblat de gent i tu a casa!,...” Com era en Tubau!
Aquells poemes que feia, d’adolescent, tot sortint de l’escola els dimecres tarda,... Un cop, en l’esclat de la primavera, un dia lluminós i càlid, es va trobar una noia, que en paraules seves: “experimentava en aquell precís moment el Zenit de la seva bellesa corporal, amb cabell de panotxa i tota blanca sense la marca del sol, però lluint la pell sota els seus rajos,...” En resum va rebre un fort impacte hormonal i va quedar extasiat. El trastornàvem aquesta mena de cabells, i li va fer un poema tu!, ridícul: “Con su falda pantalon y su pelo anaranjado,
...”
“Però folla, home, folla! I se’t passaran els mals de lectura i escriptura”, li deia jo fotent-me’n – (jo estava ja un pel passat de voltes, com ara!)
“Però com es fa? Per cert, les mamelles donen llet tot l’any com les vaques?”, responia ell, avergonyit.
I llavors, per acabar de prendre-li el pel, amb les mans jo li feia com si quan el dallonses femení, presa de gran excitació es contrau i s’eixampla fent un bonic espectacle! En Tubau no suportava el verb "catxar": li agradava, en canvi, Adamo, amb lletres de cançons com: “mis mano en tu cintura però mírame con dulzor,...”
Quin paio tu! I quins versos: “Con su falda pantalon y su pelo de panocha,” vull dir “anaranjado!”...“Le aclama la afición”, continuava jo, en ple catxondeo!
Però no tots som iguals,...Ell era platònic nat! I els capellans? No son platònics també? Li queia simpàtic el mossèn de literatura, l’únic que ens deixava llegir el que volguéssim, un cop per setmana a la biblioteca de l’esola: per exemple, allò de “a Rocinante se le avino refocilarse con...” I quin llibre va agafar en Tubau, segons em confessà? En Tubau va agafar “Dafnes i Cloe” de Longo: natural! Es passen una bona estona mirant de fer allò, sense trobar-ne la manera!
Però el dia que em vaig compadir d’ell va ser quan es va quedar blanc perquè de cop i volta la seva idolatrada Teresa (Teresa!, no Laura ni Beatriu!) estava, ni més ni menys que al menjador de casa seva. No s'ho podia esperar el pobre! Li mancà l’aire: allà era ella! (que no era imprescindiblement bonica, tenia quelcom, tanmateix; i, ben assessorada per la mare, es casaria molt desprès amb un bon partit): ella!, que sempre li tenia com una espècie d’afectuosa compassió. Li eren ben igual, a ella, les equacions i els signes a les classes de repàs: si en el “a+b” entre parèntesi, al quadrat, calia tenir en compte que “a” es multiplicava per b i per dos i se sumava al quadrat d’a i b. Una lletra multiplicant-se: increïble devia pensar ella.
“Per a que et servirà tot això de les mates, home deu?” També li deia jo (No calia estudiar tant i saber tan de “lletra” i de “número”) És que Tubau, ben mirat, Platònic, es estar sempre penjat i no emborratxar-se mai, ni tenir o sentir mai les desil·lusions,...No baixar mai al terreny de la vida perquè es molt amarga. Desperta.