Cercador


Llista categories

Repte CXV - "El rellotge de polsera" i "Encara t'esperaré una mica més"

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per: (14 d'abril del 2006)







Tema: "Història de rellotges"





Extensió aproximada: fins 350 paraules





Condicions: El text ha de contenir les paraules "manyac", "embranzida", "garlanda" i "abrivar"





Durada: fins dilluns 17 a les 15 h.





Guanyador/a: Xavier Valeri valeri coromi







Text guanyador:



EL RELLOTGE DE POLSERA


La seva mare li ensenyà que un bon rellotge de polsera és com una carta de presentació: un bon rellotge diu molt d'un home. Per això conservà el rellotge que li regalà l'avi el dia de la Primera Comunió, fins que amb els sis primers sous d'aprenent d'escrivent es comprà un bon rellotge suís.

A pesar del seu caràcter manyac no l'hauria lliurat sense lluita a un atracador de cantonada: el rellotge era el símbol de l'embranzida, amb la qual s'enfrontava a la vida.

Entre garlandes tricolors, violes grogues i vermelles, estirà la mà dreta a través de la qual aixecà la noia prima d'ulls negres i brillants que dirigia l'esguard al rellotge que li sorgia del blanc de la camisa. Segur de si mateix li voltà la cintura, mentre dirigia els ulls al rellotge de paret que marcava les sis de la tarda del 18 de juliol del 1936.

Una nit d'estiu, travessà l'Ebre amb el rellotge al canell esquerra i el dit al gallet dret. En l'ofensiva feixista fou capturat. Sabedor del saqueig dels presoners amagà el rellotge. El soldat que el registrà el descobrí i li prengué. Mentre el mirava amb un somrís burleta, li passà el rellotge pels ulls.

-No el veuràs més roig.

Ell enregistrà aquell rostre allargat, amb ulls espurnejants de cobdícia i maldat.

Després de passar un temps en un camp de concentració, tornà a començar la vida sense rellotge, cosa que li va abrivar les ganes de lluita.

Quaranta anys després, era el president d'una important empresa d'assegurances i portava un rellotge de polsera d'or pur. Entrà a una delegació de províncies per conèixer el personal. El cap de l'oficina era un home de la seva edat, en el canell del qual reconegué el seu vell rellotge. Alçà el cap i reconegué el rostre de l'home que el capturà.

-Torne-me'l ! feixista: no el veuràs més.

L'home, avergonyit, es va desfer del trofeu de guerra que tant havia lluït i el tornà. Ell es ficà el rellotge d'or a la butxaca i sortí de l'oficina amb el vell rellotge al canell esquerra. pia el text del primer guanyador





Guanyador/a: angie







Text guanyador:



En algun lloc vaig llegir que portem un rellotge en la part més vulnerable del nostre cos i que ens assenyala inexorablement l'hora de marxar...

Quan vaig arribar, just baixar del cotxe de línia, el teu gràcil cos, recolzat a la porxada de Correus, va ésser la més dolça benvinguda que podia tenir. M'indicares quina drecera havia de prendre per anar a la Casa parroquial, on m'havia d'allotjar per una llarga temporada. La tardor feia cruixir la fullaca sota els meus peus i m'encantà veure com minvava tot, com el dia… Tot menys els colors : una garlanda de caobes i daurats penjava dels arbres fent que el camí lluís vestit de festa, mentre jo ja imaginava com deuria ser un dels teus petons. Durant mesos, el ritual diari marcat per les campanes de l'esglèsia va anar acompanyat de l'embranzida dels meus somnis que et recorrien, ardents, i em lliuraven el teu cos distant, sense passió. Sempre dirigia la mirada a aquelles agulles austeres, que giraven sense parar i atenia a aquelles hores que tu no escoltaves. Pujava corrents els graons de la torre, i mig ofegat, buscava el teulat de casa teva, com si d'alguna manera allò m'apropés a tu, sense caure en un nou pecat.

Però la urgència de les teves abraçades ha provocat l'incendi del meu delit i ara, des de la talaia on abrivo l'esperança de fer-te joganers manyacs, salto veient el poble com es fa més petit i m'acomiado d'ell i del record de les flors grogues de la teva brusa, que un dia em va rebre.
Tal vegada, d'aquí uns anys , quan torni a veure't, t'explicaré quant et vaig odiar i, com allà el temps no serà presó de les nostres vides, tu potser m'escoltaràs, em perdonaràs i el tic tac del teu rellotge sense agulles cantarà un t'estimo encara que sigui amb retard. pia el text del segon guanyador





Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a





Altres textos presentats: Resta de participants

Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

283713 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits
Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >