Repte CLXXX ( 180 ): La carta.

Proposat per: Unaquimera i Rodamons

Tema: "La Carta"




Extensió aproximada: entre 300 i 350 paraules




Condicions:
El text ha de ser una carta dirigida al nen o nena que varem ser. Hom deixa l'enfocament definitiu del tema obert a la inspiració de cada reptaire.
El text ha de contenir les paraules lligacames, entortolligar, flaire, sageta.
Termini: dimecres 25 d'octubre, a les 15 hores




Durada: 48 hores




Guanyador/a: Ninona






Text guanyador:


Hola petita,

T'escric aquesta carta amb la temença - gairebé certesa - que quan la llegeixis seràs la nena petita a la que escric. T'escric amb l'esperança d'equivocar-me.

Estic a casa; aquesta casa que ja no és meva però que serà la única que tu recordaràs quan em llegeixis. Ja no hi és el sofà-llit d'eskai on jugàvem ni la vitrina amb tasses xineses, però la casa guarda encara la flaire tendra i amorosida de la nostra infantesa.
Al meu costat la mama es distreu jugant amb els "colorines" - recordes com dibuixàvem flors? -. S'hi pot passar hores posant i traient xinxetes de colors. També passa molt de temps cosint, però això no se't farà estrany perquè sempre li ha agradat. Et sobtarà saber, però, que ara xerra poc. Quan es posa nerviosa se li entortolliga la llengua i només encerta a dir "butano". Vés, qui sap que voldrà dir.

No entendràs perquè t'explico això, ni et quadrarà - segur - aquesta imatge que t'estic pintant. Creu-me, t'entenc. A mi mateixa, que ja fa temps que visc de prop aquest deteriorament, aquest retorn als seus anys d'infant, se'm fa increïble i dur - molt dur - d'acceptar.

La mama em parla com si jo fos la seva mare i em demana que li acaroni els cabells i li subjecti les mitges amb el lligacames. Li agrada somiar com serà la seva vida, tot el que farà, i jo li explico el que sé i m'invento el que no sé. Ens podem passar hores imaginant que serà quan serà gran.

És per això que aquesta tarda, se m'ha acudit la idea. Vull explicar-te el que ha estat la teva vida. No vull que te l'expliquin tercers que no sabran de cert el que jo - tu - he sentit i com ho he viscut. Necessito saber que guardaràs sempre - ni que sigui a través d'aquesta carta - la plenitud dels teus records, només teus. Necessito creure que les meves paraules, com si fossin sagetes travessant l'espai, obriran camins de retrobament entre els teus records, fugaços instants de consciència.

Per on puc començar? Ah, sí!

Recordo que ...