Cercador

Llista categories

Repte CLXXII "Gelosia" (Aquest no ha guanyat)

Un relat de: rnbonet

Gelós, jo? No mai! I mai no t'ho he retret! O no te'n recordes del viatge de noces al Carib? Aquell mulat tirant a negrós -i ja t'he dit mil vegades que em sorprèn l'afecció que tens al color negre- que us portava a totes de cul

I després, ja arribats a Barcelona, les contínues anades al telescopi per veure el Cristòfol -ja ho sé, company de treball! M'ho has dit cent vegades!- a deshores i a destemps I les cridades i eixides per qualsevol nimietat...I els dies de festa aquells que te n'anaves a l'oficina, perquè el balanç dels comptes no quadrava, i tornaves, despentinada i amb bosses al ulls, a hores de matinada O aquells temps d'eixides amb l'Eudald, perquè calia consolar-lo per la pèrdua de la gosseta que tant s'estimavaO les nits en blanc, mirant la tele, mentre acompanyaves la Laieta, pobra!, víctima dels maltractaments del Manolo.

I per acumular fem al feltre greixós que ens cobreix, partícula a partícula, aquella escolta telefònica al capçal del llit del futur espòs de la Laia -que encomanàrem plegats ella i jo a un detectiu- i que sovint mostre als amics: "Posa-me-la ben endins, Manolo! (tres segons de silenci a la gravació) Ai, quin gust! (cinc segons) Ai, quin gust, estimat! Xic! Croc! Crec! Ai! Creic! Ohhh! Ja em ve! Ara, ara! Aaaaiiiii, Manoloooo! (tres segons de silenci) Si el bavós Vicent fes el mateix!"
Gelós, jo? Com em dic Vicent, t'ho assegure, que no ho he estat mai! I com a prova, per si de cas, ací la tens: les fotografies dels quatre-cents cinquanta-nou claus que he fet a espatlles teues - i a la teua salut... i a la dels teus companys ocasionals-, durant els tres anys de matrimoni.

Gelós jo? Mai de la vida!

Comentaris

Afegir comentari

Gelós jo?[Ofensiu]
deòmises | 03-03-2010
Naaaa... Ni de la frescor del text ni de la brillantor de l'argument...

Ni dels 459 claus de l'infidel ni de tu, que caus més simpàtic que un desgraciat anomenat deomises...

Jajaja! Bon text, Ramon!!!

d.
genial![Ofensiu]
Celístia | 16-04-2009 | Valoració: 9
rnbonet, en fa de les paraules un teixit intel.ligent. Mots que cobren vida, que s'enlairen i que pugen i baixen quan, sentint-se atrapats per les faus de la seva ploma, és veuen captives, i desperten cobrant vida. És genial!
Sóc un penques i t'he manllevat en Vicent[Ofensiu]
Anjo Laví | 09-02-2007
Ja et vaig dir, quan vaig llegir el teu relat, que en Vicent tenia alguna cosa propera als meus personatges, i l'angie, amb el REPTE 210 : "Segones oportunitats" m'ho ha posat en safata.

T'he manllevat en Vicent. No pateixis per ell, no el faré treballar gaire, tindrà un paper secundari pel que fa a protagonisme però la seva participació serà transcendental i de vital importància en el creixement personal del prota i a la vegada, per dur el relat a una bona fi.

No m'ho tinguis en compte. Quan pengi el relat te'l dedicaré i per favor, segueix-me llegint i comentant.
Digues-li tonto![Ofensiu]
Anjo Laví | 08-02-2007 | Valoració: 10
Per un moment m'ha semblat trobar en el teu relat un personatge dels meus, així poca pena, curtet... però ja veig que no.

Vaja, quin murri el Vicent, digues-li tonto!

Gràcies pels comentaris. No tant per les paraules amables, com per les correccions que
m'has fet senyalant els punts febles dels meus relats. Venint d'un mestre com tu els consells valen el doble.
Jaja[Ofensiu]
periscopi | 06-10-2006 | Valoració: 7
Un pel vengatiu ... però real com la vida mateixa.

Valoració mitja: 9

l´Autor

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

356971 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits

Biografia:

Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")

*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >