Repte CCVII o 207 - EL Plepa!

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per:
Bruixot (28 de Gener de 2007)








Tema: "EL Plepa"





Extensió : Màxima de 400 paraules.






Paraules obligatòries: Rauxa, batzegada, feixuc, menysprear (tots els gèneres, nombres, formes verbals, etc., permesos).





Termini: Dimarts dia 30 de Febrer de 2007, a les 19:00.





Guanyadors: Carme Cabús i
Anjo Laví








Textos guanyadors:



Com t'ho has fet? - Carme Cabús





Dimarts matí

-Hola Carme, com estàs?
-Ei, Àlex.
-Escolta, m'agradaria parlar amb tu...
-Doncs digues...
-Però aquí, al mig del carrer, no. Et vull parlar d'una cosa personal.
-Coi, quina rauxa! Jo ara anava cap a casa.
-Doncs t'acompanyo.
-Si vols...
-Mira, el que et vull dir és que...
-Què?
-...que tu... sempre m'has agradat...
-Estàs de broma! Però si puc ser ta mare!
-I què?
-Au, fuig. Que et falta un bull?


Dimecres migdia

-Hola, Carme. Com estàs?
-Bé. I tu?
-Ja veus, aquí, pel carrer, buscant-te.
-A mi? I per què?
-Ja t'ho he dit. M'agrades. Per què no em dónes el teu número de mòbil?
-Fuig, home. N'hi pensar-ho!
-Si ets la dona més maca del poble, què hi puc fer, jo?
-Au vés, i no m'atabalis que tinc pressa.


Dijous tarda

-Digui?
-Hola Carme, sóc l'Àlex.
-Àlex! Com saps el meu número de telèfon?
-És que sóc molt espavilat.
-Ja ho veig. I què vols, ara?
-És que et trobo a faltar tant...
-Escolta, que penjo!
-No, espera... Mira, encara que m'ho posis feixuc, no penso desistir.
-Vés a pastar fang!


Divendres vespre

-Hola, Carme. Quina sort, trobar-te!
-Doncs mira, ja me n'anava.
-Espera, que em prendré un cafè aquí amb tu.
-És que espero algú.
-Ah, molt bé.
-Que no t'asseguis, et dic!
-Tranquil·la. Només és un moment.
-Però quina barra!
-Ai, per què em menysprees així, dona?
-Perquè no vull que tothom em vegi amb un noi amb cara de babau a qui li porto vint anys!
-M'he de sentir culpable de què m'agradis?
-Que t'aixequis, sisplau!
-Bé... Ui!, quina batzegada que m'ha fet el nervi de la cama. Es veu que se m'ha adormit...
-Vinga, circula!
-Sí, dona, sí.


Dissabte tarda

-Digui?
-Hola Carme, sóc l'Àlex.
-I ara, què vols?
-Vols sortir amb mi, avui?
-De cap manera! Adéu!
-Ep, no pengis... Vols que anem al cinema?
-Ni pensar-ho!
-Doncs baixem a Barcelona. Allà no ens coneix ningú.
-Mira que ets porfidiós!
-Guaita, ara mateix passo per casa teva i ens n'hi anem.
-Que no!
-Bé, però jo igualment passo.


Dissabte nit

-Escolta, Carme, jo vull ser el teu nòvio.
-Àlex, no t'he dit que no mil vegades?
-Després d'això, tampoc? No t'ha agradat gens?
-Calla... El que no comprenc és com has arribat fins aquí. A veure, com t'ho has fet per ficar-te al meu llit? Pots explicar-me quin mètode has utilitzat?










M'han pres el lloc! - Anjo Laví






-Calleu, que ja arriba!
-Salut companys... Montserrat, on són aquells caramels que guardes pel amics? Ei Francesc, t'he explicat alguna vegada allò que em va passar amb una...

En Jordi era així, tenia necessitat d'omplir...
-D'omplir què? -em preguntareu-. El què, no té importància, d'omplir-ho tot i punt.
Tant se val que s'afegís a una conversa encetada, que es parlés d'un tema desconegut per a ell, o que senzillament tractés d'un afer privat... en Jordi hi havia de posar cullerada, no hi podia fer més.

-Maties, oi que demà baixes a Barcelona?
Ja està, ja l'he cagat!
-Sí Jordi, acompanyo a la meva dona i a la meva sogra al metge...
-Tranquil Maties, per mi no pateixis que no em fa res que vinguin...

Ho veieu què vull dir? un altre hauria dit:
-Caram Maties, no sabia que tenies la sogra malalta...
o també:
-Sí que em sap greu, me'n faig el càrrec...
Però no, en Jordi només podia dir:
-Tranquil Maties, per mi no pateixis que no em fa res que vinguin...

I ja tenies el dia organitzat: sortida a Barcelona amb la dona, la sogra i en Jordi.

Això volia dir:
Recull-lo, perquè en Jordi no es pot llevar mitja hora més d'hora i esperar-nos a l'entrada del garatge. Ni s'adona que viu a l'altra punta, en direcció oposada...
Escolta un monòleg sobre l'art de dissecar els éssers morts, donant-los aparença de vius, altrament conegut com a taxidèrmia... El tema naturalment l'imposava ell, i variava segons li anés la rauxa perquè, en això, en Jordi funcionava a batzegades.
Paga-li l'esmorzar. A ell no se li acudiria mai convidar-te, potser es pensa que m'ofendria!
Acompanya'l a fer els seus negocis, perquè en Jordi no pot anar amb metro, ni agafar l'autobús. Tant se val la marrada que els altres haguem de fer.
-Si total, -com diu ell-, quan arribes a cal metge sempre et fan esperar, i així... encara us distraieu.
I deixa'l a la porta de casa seva, perquè en Jordi no pot tornar sol.

Vaja que en Jordi és un totxo de collons: feixuc, pesat, difícil, fatigós, depriment, molest, inoportú, desagradable, penós i impertinent...

Però que hi farem... no és per això que en Jordi rep el meu menyspreu. Allò que em corseca per dins és que m'hagi pres el lloc. Abans, el plepa era jo però, des que ell va arribar què soc? només el mediocre.









Entrega de premis:
Comentaris i Veredicte






Altres textos presentats: Resta de participants


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

283722 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!