Repte CCCLXXVII (377) - Duros a quatre pessetes

En Harry s'havia quedat fins tard a la fàbrica repassant la comanda. Quan va estar convençut que mancaven caixes, va buscar l'encarregat. Va pujar a la planta d'oficines i no el va trobar. No quedava ningú, a excepció dels peixos grossos que fumaven i bevien sorollosament al despatx.
Potser perquè creien que estaven sols, no es molestaven en dissimular la conversa i va ser així com en Harry va sentir-los parlar de les accions d'aquella companyia que, deien, pujarien com l'escuma.
En Harry va marxar calladament i aquella nit va rumiar què fer amb la informació. Sabia que es guanyaven fortunes a la borsa, però ell mai s'hi havia ficat; amb el seu sou no podia tirar cap tros a l'olla, i l'única vegada que va estar temptat de comprar, el seu cunyat, director d'un banc, el va desanimar; "no compris matèries primeres, són un valor inestable" va dir, i ell va perdre el que després es va revelar com una gran oportunitat.
Sempre va dubtar si el cunyat l'havia aconsellat malament per fer-lo quedar com un imbècil amb la dona, però això ja són figues d'un altre paner.

L'endemà, va visitar un agent financer i va comprar aquelles accions. Ho mantingué en secret durant unes setmanes; el temps que van trigar a pujar deu punts.
Aquell primer èxit el va animar a agafar el bou per les banyes. La feina era mal pagada i qualsevol manera de guanyar uns diners extres seria benvinguda. Va consultar tímidament els amics i es va sorprendre de saber que tots tenien els estalvis invertits en borsa, i que els havien multiplicat. La vergonya es va tornar frustració; li caldria recuperar el temps perdut per posar-se al seu nivell. Els amics li van parlar d'una empresa de cotxes i una de canonades, inversions segures deien. A ell li sonava a xinès i a més no li quedava líquid després de la primera compra. Per reunir la quantitat que li proposaven trigaria mesos. Però els seus amics tenien més experiència, li van explicar que podia comprar a crèdit, avalant gran part de la compra amb les pròpies accions. Allò era tan sorprenent que va necessitar que el seu nou agent financer li confirmés. I quan ho feu, va comprar accions de les dues companyies.
En pocs temps era ric, les accions duien tres anys pujant. I allò no era res, va pensar, el més calent és a l'aigüera.

Un dijous es va llevar decidit a deixar la feina. Es dedicaria a comprar accions i amb el seu olfacte aviat seria milionari. Quan va arribar a la fàbrica la reixa era tancada i tots els obrers al carrer amb cara de preocupació. Era l'octubre del vint-i-nou.



Veredicte: Les deliberacions del jurat




Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a




Altres textos presentats: Resta de participants