Cercador


Llista categories

Repte 351 (CCCLI) - Caos

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per: bocídecel (28 de setembre de 2008)







Tema: "Caos"





Extensió aproximada: entre 500 i 900 paraules





Condicions: El text ha de contenir les paraules "malícia", "enrevessat", "esperança" i "sotmetre"





Durada: quatre dies





Guanyador: berenguer






Textos guanyadors:



El refugi

"L'ermita és com un ou atapeïda
de vells, donzelles i minyons que hi crida..."
Aixecà els ulls del llibre i, per damunt les ulleres, donà una llambregada a la tauleta que tenia a la vora. En comprovar que encara no hi havia el tè i les galetes va moure el cap desaprovadorament mentre murmurava: -No sé pas on anirem a parar!
És una frase que últimament repetia moltes vegades, i és que el Sr. Viladot, últim baró d'una antiga i noble família de farmacèutics per herència, era un fervent defensor de l'ordre, de la rutina ben entesa, de la puntualitat, de la coherència, de la precisió...El seu posat i el seu tarannà, calmat però enèrgic, era més propi d'un rei medieval que d'un apotecari de poble. La única diferència seria que, en lloc de dur el ceptre, brandava un llibre; la lectura era la seva passió, també heretada de moltes generacions.
Intentà oblidar el té i les pastes endinsar-se altra vegada en la lectura
"Colliren a faldades les donzelles
pèsols d'olor, violes i roselles..."
-Sr Joan! Però què fa aquí encara, home de Déu?
Els crits de la Conxita que a més, i de manera absolutament inadequada, l'estava sacsejant, el van destorbar altra vegada de la lectura.
-Què no ha sentit com passava la pava? hem d'anar al refugi que de seguida seran aquí!
-Conxita; estic decebut, on s'és vist aquest comportament? i et faig avinent que t'has oblidat de dur-me el té i...
-Deixi's de romanços i corri, que hi deixarem la pell aquí!
La Conxita, absolutament desencaixada, l'estirava pel braç, era la primera vegada a la vida que existia un contacte físic entre la minyona i el senyor.
Amb molt d'esforç la Conxita aconseguí convèncer-lo. Quan eren ja a mitja escala el Sr Viladot feu un gest de contrarietat i digué:
-Espera, m'he deixat el llibre.
I feu acció de tornar al menjador. Allò li feu mota malícia i, si no fos per tota una vida de servei a la família, la Conxita l'hauria deixat allà mateix. Però fins i tot en unes circumstàncies tan extremes, aquella servitud, també heretada, li impedien abandonar-lo a la seva sort.
El rumruneig monòton i amenaçador dels motors dels avions ja es podien sentir.
-Començi a passar!- digué desesperada quan s'adonà que ho deia de debò, que estava decidit a deixar-se matar per un llibre. I corregué escales amunt a buscar-lo. El prengué i, mentre corria altra vegada avall, va donar una ullada a la tapa: "Canigó" d'un tal Verdaguer.
-Ja m'explicaràs tu de què coi li serveix ara tanta poesia, no sé per què s'han d'enrevessar tant les paraules! ja en podem tirar un tirar un bon tros a l'olla, a fe de Déu!
El Sr Viladot encara era a mig carrer Sió, caminant xino-xano amb les mans a l'esquena i el cap alt, com si fos el passeig diari de les vuit en punt.
La Conxita l'agafà pel braç i l'obligà a córrer fins a la plaça. Una riuada de gent s'empenyien per entrar al refugi que just la vigília havien acabat de construir sota l'església. Era un passadís en forma de creu amb quatre sortides, per si alguna bomba en bloquejava una.
El Sr Viladot estava absolutament desorientat, era com si estès vivint un malson, però no per les bombes, sinó per aquell desordre, pel caos en que estava immers tot plegat. Acostumat a tractar tothom des de darrere el taulell, ara s'ofegava exprimit per tota aquella gent que, a empentes, el van dur just al centre de la placeta on convergien els quatre braços del refugi. Crits per tot arreu, xiscles histèrics, gent que es picava al pit mentre resaven. Just a la seva vora, un nadó rebutjava el pit de la mare mentre plorava a ple pulmó... El Sr Viladot s'hauria estimat més entomar una bomba de les que ja queien que no pas viure la confusió que regnava per tot. Amb esforç aconseguí obrir el llibre i mentre remugava per enèsima vegada el "no se pas on anirem a parar" intentà perdre's en la lectura.
"Avui s'escau l'aplec a l'ermitatge:
endiumenjats hi van en romiatge..."
Però era impossible concentrar-se. Neguitós i sense adonar-se'n va començar a llegir cada vegada amb el to de veu més alt
"pagesos i artigaires, pastors i cavallers,
i a sant Martí quiscun un do demana..."
A poc a poc, els xiscles i els plors anaren minvant, aquella veu que modulava unes belles frases actuava com un sedant, com una pregària d'esperança que s'anava estenent fins a l'últim racó del refugi. El caos es va sotmetre a l'enfilall de paraules que actuaven com un encanteri posant-los a tots a redós de qualsevol mal. Fins i tot el nadó callà i buscà el mugró del pit de la mare.
"Les nines i donzells no preguen gaire,
que els tempta, omplint de melodies l'aire..."
Ja no se sentia res més que en Verdaguer i el retrunyir cada vegada més llunyà de les bombes.
El Sr Viladot ni tan sols se n'adonà, però a partir d'aquell dia, quan arribava, ja ningú l'empentava i tots li feien pas perquè pogués accedir al seu lloc al bell mig del refugi i endolcir l'angoixant espera amb la seva veu.
La Conxita convertí el respecte mesell que li guardava, en una genuïna admiració sense límits. Potser sí que, al capdavall, tots aquells llibres servien per alguna cosa.





Veredicte: Les deliberacions del jurat





Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a





Altres textos presentats: Resta de participants

""

Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

283663 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits
Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >