Cercador


Llista categories

Repte 314 - "Sóc o no sóc?"

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per:
Bruixot (21 de Març de 2008)







Tema: "Tocat de l'ala"





Extensió : Mínima de 4 i Màxima de 1000 paraules.






Paraules clau: Ontologia, enderroc (noms), apàtic (adjectiu) i cuinar (verb). (o qualsevol derivat d'elles)







Termini: Dijous 27 de març de 2008 a les 20:00.





Guanyador/a: Clar de lluna







Text guanyador:



Sóc o no sóc?





- Sóc o no sóc? Aquesta és la qüestió. Tu ets, o no ets? Aquesta és una altra qüestió. Respiro? Sí. Tu? No. Jo estic viu, tu estàs mort. Però, per què? Respirar vol dir viure? Parlem-ne. Jo sóc i tu ets? No ho sé. Des de l'institut que em fascina l'ontologia, l'estudi de l'ens, d'allò existent i de les diverses maneres d'existir o ésser! Penso i penso, dono voltes i voltes a les coses. Finalment, m'agrada crear les meves pròpies teories, no hi ha cap filòsof que em convenci. Em diuen apàtic, inactiu, solitari i fins i tot boig. Ignorants, que no es paren a pensar, ni en un sol moment, sobre la seva existència i el per què de la mateixa! Calla, no m'atabalis. Què tenim en comú per ésser i existir tots dos, digues-me? Res? Però, tu ets i jo sóc, no? O potser només sóc jo? Al cap i a la fi, jo penso i tu no! Em pessigo i sento dolor, en canvi a tu et tallo per la meitat i ni tan sols et queixes. Però no podem negar que tots dos estem aquí i som, doncs així existim els dos. Però no puc acceptar que en el mateix nivell, o si? Podem mantenir una conversa mentre et cuino amb patates, però, en tot el procés, la teva essència d'ésser canvia, per tant deixes de ser per tornar a ser i, així, successivament. Fins on? Un cop t'hagi menjat deixaràs d'existir? Però les coses que són, no poden deixar de ser. I si portem el quid de la qüestió més enllà, hem de començar demanant-nos si la realitat existeix, doncs en aquest moment podríem ser només el fruit del somni d'un altre persona, no? Bé, suposem que sí, que existim, així podem continuar parlant. Bé, en veritat qui parlo sóc jo, doncs tu calles. Serà perquè no tens boca? Potser sí, però bé sembla que m'escoltis i no tens orelles. Enderroc de pensaments i tornar-hi. En la meva teoria, destrueixo primer de tot allò que no puc veure, o sigui que comencem per Déu, oi que no el veiem, no el sentim, no el podem tocar ni olorar? Doncs fora, no cal que ens qüestionem si és o no és, per mi, no existeix. Si continuo amb la meva teoria, no n'hi ha prou de ser o no ser, doncs em nego a acceptar que tu i jo estiguem dins el mateix sac, per tant, establiré diferents nivells: per una banda hi posaré els éssers inerts, per altre els vegetals, per altra els animals, per altre els homes, i per últim els homes com jo. Dins de cada grup, segurament, faré diferents subnivells, doncs per mi no és el mateix una pedra, que l'aire o l'aigua; no és el mateix una mala herba, que un roure; no és el mateix una formiga, que un llop; no és el mateix una dona, que un home; no és el mateix un filòsof de pacotilla, que jo. Així, a tu et posaria amb el grup de les males herbes i a mi, per sobre de tots, doncs em dedico a pensar i a buscar teories per tots! Au, cap a l'olla, que encara has de bullir mitja horeta abans no et pugui mastegar i sucar amb pa.

- ring, ring, ring!

- El meu subconscient em falla de vegades i sento veus dins el meu cap que em revelen veritats absolutes. Acabo de tenir una revelació que m'obliga a tornar a formular les meves teories, les que tenia fins ara ja no em serveixen. Sóc o no sóc? Jo sí, la resta, definitivament, no. Al cap i a la fi, tots es moriran tard o d'hora i, els que no, és perquè ja no tenen vida; per tant, els que no tenen vida, per mi ja no són i, els que són mortals tampoc, perquè deixaran de ser. Així doncs, jo sóc l'únic que sóc i, per aquesta raó, rectifico la meva teoria anterior i goso dir que, si l'únic immortal que pensa i existeix sóc jo, jo sóc Déu i com a conseqüència, aquest existeix i és únic. Uf, quin descans, per fi una veritat absoluta a mostrar al món, ara només em resta escriure-ho i provar-ho...

- ring, ring, ring!

- Au va Jordi desperta't, que faràs tard a l'escola! Tens l'esmorzar a taula.
- Ja vaig mare! És que somiava amb el profe de filo, bé, res, vaja, un malson!








Entrega de premis:
Comentaris




Veredicte






Altres textos presentats: Resta de participants


Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

283705 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits
Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >