Repte 120 - Una comunitat benavinguda

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per: Ninona (04 de maig del 2006)







Tema: "Històries de veïns"





Extensió aproximada: màxim 350 paraules





Condicions: El text ha de contenir les paraules "barana", "esventrar", "hieràtic" i "mitjó"





Durada: fins divendres 5 de maig a les 22:00





Guanyador/a: angie







Text guanyador:



Seguint els consells de la mestressa de la llibreria on començava a treballar, vaig llogar un pis ben conservat, a la mateixa finca que el seu.
Em vaig instal.lar ràpidament. M'encantà.
La primera setmana transcorregué sense cap mena d'anècdota, tret del fet que la Sra.Victòria, la meva cap, vivia al pis de dalt.
A la botiga no parava de repetir-me que estava molt contenta amb els veïns que tenia. S'alegrava de que jo fos una d'ells i esperava que em sentís tan a gust com ella mateixa. Un detall, vaig pensar, mentre em somreia.

Abans de dinar vaig anar al mercat, doncs era quan no em provocava vomitera veure com esventren un pollastre. En deu minuts ja estava pujant el graó de l'entrada. Esperaven l'ascensor en Toni, un jove artista que vivia al quart i el Sr.Ramon, amb el seu rostre hieràtic, el notari del tercer. Juraria que vaig enxampar el noi picant l'ullet a l'home. Em van saludar però la meva contesta quedà emmudida per la veu de contralt de la Sra.Victòria, que arribava en aquell moment.
- Ja us coneixeu oi? - va preguntar elevant encara més el to.
Entre tots tres em van convèncer per compartir un dels seus sopars, seria la benvinguda oficial. Vaig acceptar, és clar. Quina gent més maca!.

L'àpat es feia a casa del noi, i a les vuit en punt ja estava plantada davant la porta. M'obriren. Ja hi érem tots.
Amb el segon plat em van preguntar si tenia parella, just quan acabàvem una altra ampolla de vi. En Toni llavors, em convidà a formar part de la seva comunitat i jo sense acabar-ho d'entendre vaig respondre, agraïda, que ja m'hi sentia.

Llavors, sobtadament, es van aixecar de taula alhora, i mentre la dona es treia les sabates, un mitjó negre volà per sobre el meu cap i quedà penjat a la barana que separava els dos nivells del menjador, en Toni m'acaricià les natges i el que em va fer reaccionar i cridar com una esperitada va ser veure al Sr.Ramon desputllat, oferint-me les postres…Seguint els consells de la mestressa de la llibreria on començava a treballar, vaig llogar un pis ben conservat, a la mateixa finca que el seu.
Em vaig instal.lar ràpidament. M'encantà.
La primera setmana transcorregué sense cap mena d'anècdota, tret del fet que la Sra.Victòria, la meva cap, vivia al pis de dalt.
A la botiga no parava de repetir-me que estava molt contenta amb els veïns que tenia. S'alegrava de que jo fos una d'ells i esperava que em sentís tan a gust com ella mateixa. Un detall, vaig pensar, mentre em somreia.

Abans de dinar vaig anar al mercat, doncs era quan no em provocava vomitera veure com esventren un pollastre. En deu minuts ja estava pujant el graó de l'entrada. Esperaven l'ascensor en Toni, un jove artista que vivia al quart i el Sr.Ramon, amb el seu rostre hieràtic, el notari del tercer. Juraria que vaig enxampar el noi picant l'ullet a l'home. Em van saludar però la meva contesta quedà emmudida per la veu de contralt de la Sra.Victòria, que arribava en aquell moment.
- Ja us coneixeu oi? - va preguntar elevant encara més el to.
Entre tots tres em van convèncer per compartir un dels seus sopars, seria la benvinguda oficial. Vaig acceptar, és clar. Quina gent més maca!.

L'àpat es feia a casa del noi, i a les vuit en punt ja estava plantada davant la porta. M'obriren. Ja hi érem tots.
Amb el segon plat em van preguntar si tenia parella, just quan acabàvem una altra ampolla de vi. En Toni llavors, em convidà a formar part de la seva comunitat i jo sense acabar-ho d'entendre vaig respondre, agraïda, que ja m'hi sentia.

Llavors, sobtadament, es van aixecar de taula alhora, i mentre la dona es treia les sabates, un mitjó negre volà per sobre el meu cap i quedà penjat a la barana que separava els dos nivells del menjador, en Toni m'acaricià les natges i el que em va fer reaccionar i cridar com una esperitada va ser veure al Sr.Ramon desputllat, oferint-me les postres…






Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a





Altres textos presentats: Resta de participants



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

283136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!