Cercador

Llista categories

REPTANT, REPTANT, PERDRE'M L'OFICI (melodrama untós amb certes gotes d'essència televisiva)

Un relat de: rnbonet

CAPÍTOL PRIMER. Em dic 300-X-69. I just quan els meus gens atàvics m'impulsaven d'un conducte càlid fins una suculenta cova, aquell vent del dimoni ens emportà, junt els 299 companys i enemics, vers aquell tub asèptic. De seguida, una tempesta centrífuga i el canvi climàtic arribà de cop. Tots fórem congelats. Fins ara que, ressuscitats com al judici dels justos, fem junts la sant silvestre aquesta. Jo, però, vaig ben preparat. Tres-cents cops de cili més i seré a tocar d'aqueix superb palau lluminós i groc que m'ateny, amorós. Un esforç més i contacte amb el nucli. Ja està; ho he aconseguit! Sóc el primer!!! Panteixant, em deixe acaronar per l'esponjós llit de la vida.
Ah, se m'oblidava! La meua ama es diu Dolors; el meu amo, Josep.

SEGON CAPÍTOL.
-Vols dir que la Dolors, res?
-No sospita, per ara. Està entusiasmada amb la panxeta que li han fet al Clínic.

Impacient per sortir, em prepare per la cursa, regirant el cap. He fet un curset d'anatomia per correspondència, i em sé de cor la ruta. Així que els porte avantatge, als companys, en aquest emocionant viatge sense tornada. Mirar-m'ho com una atracció de fira: la muntanya russa. Agafar força en els vint centímetres de baixada vertiginosa pel túnel, controlar l'ascensió al mitjà diferent, molt ample, sense perdre'm; avançar i volta al dret; ajuntar tots els esforços i córrer al màxim... Tinc clara la victòria!
M'he oblidat de dir-vos que el meu nom és 300Y-PM (posició missioner). Descendeix del Josep i puge vers Mercè.

CAPÍTOL ACTUAL. Fill de Josep, cardant-me a la Mercè filla, tremolós com tremolitja a l'ham, recorde el meu darrer treball: trempar la tremuja al travesser, allà al trencacolls.
Ara, a Tremp, trescant de gaidó aquesta mossa per tretzena vegada amb el trepant, sóc feliç amb el treball trobat, dalt el trencadís trespol. I sense trencar-me el cap amb els treps, ni trepanar-me la mollera, treballusquem sense treva.

Comentaris

Afegir comentari

Felicitats[Ofensiu]
Calderer | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
Provant provant!![Ofensiu]
Màndalf | 20-01-2008

Segur que no reps els avisos dels comentaris?

Et repeteixo el que vaig posar fa uns deis al fòrum sobre el teu relat.

Original, com sempre, divertit, ordenadet en capítols, s'ha sabut posar en el paper dels protagonistes, sobretot en l'últim em sembla ami. Un final trincador i absolutament trepidant!

Salut amic!
trobot, no!, trobat, coi!! n++[Ofensiu]
gypsy | 19-01-2008
...[Ofensiu]
gypsy | 19-01-2008 | Valoració: 10
malgrat el que dius a la introducció que sembla com si el relat no hagués de ser bo, jo l'he trobot prou ben escrit, ocurrent i divertit amb aquest sentit del humor tan teu i tan impagable.
El darrer paràgraf, una meravella, xicon!

apa, un petonarro!

gypsy
Boníssim, noi![Ofensiu]
angie | 19-01-2008
No vaig participar-hi per manca d'idees, però segur que hagués votat el teu repe, perquè em vaig partir en llegir-lo i ara el trobo molt millor.
El final, jugant amb els sons i les paraules em sembla genial, i mira que el començament té "miga" també eh?. Un relat ben original, ben rebolicat, i el títol... jajaja...això del melodrama untós amb gotes d'essència televisiva, és tan autèntic, bonet! i "reptant, reptant, perdre'm l'ofici", és alhora un homenatge a l'estimat repte i un altre al gènere masculí, jeje

Fantàstic!

Per cert, el teu dibuixet dels castellers, m'ha agradat mooolt, però moooolt!

angie
divertit[Ofensiu]
ANEROL | 19-01-2008
i ingeniós
trepidant![Ofensiu]
manel | 19-01-2008

Amic bonet,
recordo que vaig riure amb el teu repte. Sobretot amb el capitol primer, el segon amb va mantenir el somriure, i amb el capítol actual m'hi vaig fer mal, amb tanta trempera!
Llàstima, perquè la cosa prometia, i vaig estar a punt de enxufar-li algun punt en la votació.
Els retocs que has fet el milloren clarament, l'arrodoneixen com a conjunt, sort que ara ja podem transgredir les normes!

M'agrada saludar-te perquè tinc la sensació de rebolicar una mica.
salut!
manel.
...[Ofensiu]
l'home d'arena | 19-01-2008
és ben dura la vida d'espermatozou! Caldria reflexionar-hi a fons, extraure'n lliçons de vida.
Ni aquells que s'han destacat a la "Lequión", i tenen la "pista miricana" per un joc d'infants, tenen garantida la victòria.

La tensió, el nervi, eixa ansietat incontrolable prèvia a una infernal batalla es palpa... Els cilis vibrants, l'alenar desfermat, la mirada desorbitada, fixa en l'objectiu, la boca seca... Tota una vida de preparació, plena de constància, sacrifici, acumulant més i més destresa i energia... i en un instant de descàrrega, sense una segona oportunitat, tot s'hi posa a prova
Astupendos relats biogràfics els de 300-X-69, i 300Y-PM.

Salut i rebolica des d'una Marina lluminosa i esplendorosa, cara a la mar, i amb la panxa plena després de dinar!

l´Autor

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356886 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits

Biografia:

Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")

*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >