Reposant en teranyina (a una fulla)

Un relat de: Bitxa



Sovint no entens encara el dol
ni la tristesa de les pedres,
les observes des de l'arbre
i et deixes caure perquè vols.

Ni la força del vent ni la tardor
et faran arribar a terra,
ni l'hivern et traurà el color
que dónes al blanc-i-negre.

Et desprens de l'arbre amb serenor
reposant en teranyina,
on altres hi troben mort
tu hi emplaces vida.

Comentaris

  • Tu hi emplaces la vida[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-11-2009 | Valoració: 10

    Recullo. Re-llegeixo aquesta frase.
    Emplaces la vida. Jo mano en la meva vida.
    Gràcies, Josep.

  • La natura i nosaltres[Ofensiu]
    Fada del bosc | 25-11-2009

    hola Josep!
    Teranyina, pedra, fulla, vida color, dol i mort.
    bona representació amb els elements de la natura dels sentiments pròpis dels humans.
    Cuan més el llegeixo més m'agrada, més sentit l'hi trobo. potser serar per que l'escriptura i la natura són dues de les meves passions.
    Ha per cert, aquest anys vaig passar uns dies a Poboleda!

  • Exquisida senzillesa,[Ofensiu]
    Xantalam | 24-11-2009

    elegant i sensible. Una descripció perfecta de la fotografia. A més de ser un dels poemes més bells que es varen presentar al repte, és un dels que millor descriu la imatge. Una visió pròpia, però amb la que no costa pas identificar-se.
    Molt bon repte, Joseph! La meva sincera enhorabona.

    Una abraçada.

  • Esplèndid cant![Ofensiu]
    F. Arnau | 24-11-2009

    Dedicat a una fulla que, com si tingués voluntat pròpia (i perquè no?) es deixa caure per il·luminar amb la seua presència la tristor de les negres pedres.
    M'agrada molt el final:
    "on altres hi troben mort" (els insectes)
    "tu hi emplaces vida..." (la fulla)

    L'enhorabona, Josep!

    Una abraçada!

    FRANCESC