Cercador
Repòs
Un relat de: deòmises- Compartir:
Descansa del repòs de l'ànima
Desperta, del las cos fet llàgrima
I enlaira't cap a una nova alba.
Res no renuncia a l'absència
Quan cau el pes del temps -presència
Del pas perpetu que no salva-.
Comentaris
-
Hola, Lluís[Ofensiu]Dídac Sanahuja | 25-04-2008 | Valoració: 10
Al final he pogut donar-me d'alta a la pàgina de relatsencatala. Només volia saludar-te i quina millor manera que deixant-te un comentari.
Ja sé, la tria és dolenta però a mi també m'agrada llegir els poemes que no et fan el pes. En breu, espero poder atrevir-me a penjar els meus escrits. Però em fa una mica de pal...
Bé, ja tindràs niotícies meves, Dídac -
Petite-suisse, penso que...[Ofensiu]poetessa frustrada | 24-04-2008 | Valoració: 9
Mmm...uouu, ja veig de quin peu calçes doncs, et llegiré!
Petons
Petite-suisse -
...[Ofensiu]gypsy | 07-04-2008 | Valoració: 10
he vingut al teu primer poema, a l'inici, a l'arrel.
Repòs, un títol seré per a un poema de serenitat.
Aturar-se i pensar sobre la nostra situació ens ajuda a no ser devorat per la inèrcia dels dies i del temps que continua passant, implacable.
Una abraçada! -
El teu primer poema penjat[Ofensiu]Salgado | 07-12-2007 | Valoració: 10
no té cap comentari i és tan profund com els ja comentats... Una pena no tenir-lo més a l'abast, company.
Una abraçada, Xavier
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307171 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978