Repensaments

tens un alt sentit de l'humor

Des de la primera -que empra més conya que no sembla- fins a d'altres sobre el temps que fuig, el desaprofitament de la nostra vida i la inevitable mort, totes m'han agradat força. La segona és, potser, la que més m'ha arribat.
Voldría donar-te les gràcies pels teus comentaris als meus microrelats (sóc en Florenci, etc, amb el meu coi de nick de lector) i si, com dius, et sents amb energies renovades per a tornar a publicar a RC molt millor! (per cert, el teu comentari sobre l'ou i el dit ha fet que la meva vanitat es posi vermella he he he)

Moltes gràcies pels teus escrits. En volem més.


Florenci

És un estil, a més, que jo també he cultivat, el de pensaments breus, així que m'agraden, aquests, per partida doble.
D'entre tots potser em quedaria amb aquests, que destacaria:

"Ens passem la vida lluitant per sobreviure,
malgrat que tots tenim la certesa de què no sobreviurem."

"Quan ens adonem que els millors moments ja han passat, esdevé la vellesa."

"Tinc el temps just d'escriure un darrer pensament: Això s'acaba!"

Aquests tres els he trobat excepcionalment poètics i profunds, però tots m'han agradat moltíssim.

Una abraçada.

Arbequina.

Els teus pensaments són grans realitats. M'ha agradat en especial quan dius que la velessa arriba quan pensem que han passat els millors moments, és veritat.

No sé com agrair-te el teu dibuix, de debò, m'ha encantat!

Una forta abraçada.

són una visió teva de la vida o d'algú altre, Miquel? en tot cas et voldria dir que estic d'acord en gairebé totes sobretot en les que parlen del pas del temps. "Tempus fugit" i ens espera la vellesa i la mort. Adonar-se que els millors temps han passat és signe de vellesa, dius. És cert i per això cal aprofitar, gaudirtots els moments que el dia ens té reservats. És la felicitat tranquil·la de petits moments que ens ajuda a asserenar-nos. És el Carpe diem d'Horaci.

M'han agradat, Miquel i prometo llegir més el que escrius.

Una abraçada.

si açò és poesia, q no se q és, doncs retiro el q he dit abans. Però m'agraden més les comèdies. Tu i la teva filla amb açó sou els millors.

Repensar-s'hi massa fa mal de cap, miquel, a les coses les voltes i el temps just (dins un rellotge o en l'esdevenir de la vida). Algunes de les frases em semblen brillants, una altra m'ha recordat massa en Kennedy i el seu: no preguntis que fa la pàtria per tu, pregunta que pots fer tu per ella. Descobrim un vena filosòfica en tu, lluny de l'humor que ens tens acostumats.

M'agrada aquests pensaments que s'omplen de sensacions. Algunes palpables, d'altres abstractes. El voler però no saber com fer-ho, el entendre que el camí sempre porta a la mateixa cruïlla i que ens queixem sovint de no aprofitar el temps i ens fem el propòsit de no malgastar-lo, però molt cops ja és massa tard com dius tu, ja ens ha arribat l'hora o se'ns ha passat l'arrós.
Molts conceptes profunds enmagatzemats en aquestes línies. Una bona reflexió, crec jo.
Una abraçada i molta inspiració.