Repensaments

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

La poesia és, com el sexe, un plaer que fa suportable la vida.
Tanmateix als diaris hi anuncis de sexe, però no de poesia.

La vida està plena d'alegries i desenganys, de records i d'oblits.
La mort, en canvi, només és un gran oblit.

Ens passem la vida lluitant per sobreviure,
malgrat que tots tenim la certesa de què no sobreviurem.

El temps passa inexorable, diuen.
Però ens obstinem a tancar-lo en un rellotge.

Uns pocs viuen envoltats de luxes innecessaris,
Mentre que molts viuen envoltats de misèria innecessària.

Quan arriba la vida, tard o d'hora arriba la mort.
Quan arriba la mort, tard o d'hora arriba la vida.

Pensem que les coses han de millorar però,
Què fem per millorar les coses?

Quan ens adonem que els millors moments ja han passat,
Esdevé la vellesa.

Tinc el temps just d'escriure un darrer pensament:
Això s'acaba!

Comentaris

  • de la lluna a la terra[Ofensiu]
    lluis perealbert | 03-04-2009

    tens un alt sentit de l'humor

  • Reflexions per donar i vendre[Ofensiu]
    Autobahn | 07-01-2008

    Des de la primera -que empra més conya que no sembla- fins a d'altres sobre el temps que fuig, el desaprofitament de la nostra vida i la inevitable mort, totes m'han agradat força. La segona és, potser, la que més m'ha arribat.
    Voldría donar-te les gràcies pels teus comentaris als meus microrelats (sóc en Florenci, etc, amb el meu coi de nick de lector) i si, com dius, et sents amb energies renovades per a tornar a publicar a RC molt millor! (per cert, el teu comentari sobre l'ou i el dit ha fet que la meva vanitat es posi vermella he he he)

    Moltes gràcies pels teus escrits. En volem més.


    Florenci

  • Maduresa. [Ofensiu]
    Jordana Yontney | 16-05-2007 | Valoració: 9

    Molt asenyat i encertat.

    En tot el que escrius hi ha un fort conixement de la vida o això traspua la teva literatura.

    Jo només podria dir...Com més miro cap al futur més aliena em sento al camí que no sent meu.

  • Molt bons... sí, m'han encantat![Ofensiu]
    Arbequina | 04-10-2006 | Valoració: 10

    És un estil, a més, que jo també he cultivat, el de pensaments breus, així que m'agraden, aquests, per partida doble.
    D'entre tots potser em quedaria amb aquests, que destacaria:

    "Ens passem la vida lluitant per sobreviure,
    malgrat que tots tenim la certesa de què no sobreviurem."

    "Quan ens adonem que els millors moments ja han passat, esdevé la vellesa."

    "Tinc el temps just d'escriure un darrer pensament: Això s'acaba!"

    Aquests tres els he trobat excepcionalment poètics i profunds, però tots m'han agradat moltíssim.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • Molt bons els pensaments[Ofensiu]

    Els teus pensaments són grans realitats. M'ha agradat en especial quan dius que la velessa arriba quan pensem que han passat els millors moments, és veritat.

    No sé com agrair-te el teu dibuix, de debò, m'ha encantat!

    Una forta abraçada.

  • Aquestes màximes[Ofensiu]
    Lavínia | 13-05-2005

    són una visió teva de la vida o d'algú altre, Miquel? en tot cas et voldria dir que estic d'acord en gairebé totes sobretot en les que parlen del pas del temps. "Tempus fugit" i ens espera la vellesa i la mort. Adonar-se que els millors temps han passat és signe de vellesa, dius. És cert i per això cal aprofitar, gaudirtots els moments que el dia ens té reservats. És la felicitat tranquil·la de petits moments que ens ajuda a asserenar-nos. És el Carpe diem d'Horaci.

    M'han agradat, Miquel i prometo llegir més el que escrius.

    Una abraçada.

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Linkinpark | 08-03-2005

    si açò és poesia, q no se q és, doncs retiro el q he dit abans. Però m'agraden més les comèdies. Tu i la teva filla amb açó sou els millors.

  • Repensar-s'hi massa fa mal de cap[Ofensiu]
    Biel Martí | 27-02-2005

    Repensar-s'hi massa fa mal de cap, miquel, a les coses les voltes i el temps just (dins un rellotge o en l'esdevenir de la vida). Algunes de les frases em semblen brillants, una altra m'ha recordat massa en Kennedy i el seu: no preguntis que fa la pàtria per tu, pregunta que pots fer tu per ella. Descobrim un vena filosòfica en tu, lluny de l'humor que ens tens acostumats.

  • Una reflexió molt profunda...[Ofensiu]
    ROSASP | 27-02-2005 | Valoració: 10

    M'agrada aquests pensaments que s'omplen de sensacions. Algunes palpables, d'altres abstractes. El voler però no saber com fer-ho, el entendre que el camí sempre porta a la mateixa cruïlla i que ens queixem sovint de no aprofitar el temps i ens fem el propòsit de no malgastar-lo, però molt cops ja és massa tard com dius tu, ja ens ha arribat l'hora o se'ns ha passat l'arrós.
    Molts conceptes profunds enmagatzemats en aquestes línies. Una bona reflexió, crec jo.
    Una abraçada i molta inspiració.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

85 Relats

331 Comentaris

152012 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla