Reparacions

L’Helena ha reconegut que, de tant en tant, s’enfila a un tamboret i inspecciona l’armari superior del guarda-roba de la seva antiga habitació, a casa els meus sogres. No ha tingut alternativa, quan l’he enganxada furgant amb el cap a l’interior de l’armari. “És un acte instintiu”, m’ha assegurat. “Com que tinc mala memòria, és com si a cada interval hi canviessin part del contingut”. Vés a saber amb què hi arribat a ensopegar. Quan m’ha vist, n’ha extret una furgoneta de correus antiga en miniatura. “És una guardiola”, ha aclarit tot sacsejant la joguina i fent tentinejar les monedes. Després ha tancat l’armari i ha descendit del tamboret. “On és la clau?”, li he preguntat. “La té el meu pare. Ell me la va regalar”. La furgoneta tenia un dels pneumàtics esquinçat. Quan se n’ha adonat, l’Helena ha escridassat el seu pare. “Qui ha trencat el pneumàtic?”. “No ho sé, filla. Ja deuria estar així”. “Així no estava!”, ha bramat. “La darrera vegada no tenia cap pneumàtic trencat”. Asseguda al llit, l’Helena s’ha quedat absorta fent girar el pneumàtic amb el dit. La tira trencada repicant a ritme descendent a cada ensopegada amb el guarda-rodes fins que el dit li ha donat una i altra vegada un nou impuls. Jo he tornat al menjador a fer el cafè amb els seus pares. Al cap d’una estona, l’Helena ha reaparegut. “Ja està arreglat”. “Com ho has fet?”, li he preguntat. “A l’armari hi havia uns pneumàtics de recanvi”. “Ens ho ensenyes, filla?”, li ha demanat amb benevolència el seu pare. “No, ja l’he guardada”.