Rentant pomes de bon mati.

(****matí ---amb accent a la 'i'!!!!!!!)

Olor de pomes.
La poma és el batec del cor.
És salut, va bé per a la pell.
I no és cap poma de marastra blancanèuica, sinó poma natural, la que qui les renta ho és, és una poma especial, que brilla i ni li caldria embolica-se (tot i el detall de la sopresa), i el llaç segur que és de mussolina (coses meves).

Petons. Bona nit.

Mena (són la una i vint-i-dos)

Aix, la 'voluntas femenina' de posar-se 'guapes' per gaudir marit! Ben humorístic -per mor de vertader- el teu poemeta.
Salut i rebolica, xicona!

PS. Platja amb Botero?

Sembla que el teu i el meu tinguin una relació!

Tans rao amb el que dius, el tema que plantejo és de "mal empassar" però si ens mirem el sexe posant-hi l'amor per davant, tot té un altra color, no creus?

Aquest teu està molt bé, el trobo molt divertit, m'ha agradat i m'ha fet riure.

Una abraçada.

Gemma

Hoola Annalls jajaja, em diverteixen molt els teus comentaris ehh! M'he sentit alagada quan has dit que era una de ''els teus adolescents preferits'' jajajaj

Sobre aquest breu poema he de dir que coicideixo amb en Sergi , em recorda a la Natàlia de la Plaça del Diamant, pot ser perquè és una lectura que he fet recentment però no sabria com explicar-ho!


Una besada i gràcies pel teu comentari i per fer-me riure!

Marta

...una poma bufona i que de tant bonica fa venir ganes de mossegar! (Gràcies pels teus comentaris!! Sempre és una alegria veure que l’Annalls t’escriu!)
Una dolça abraçada:
Eloi

En aquestes poques paraules m'has recordat la Colometa de La plaça del diamant. Imagino que l'efusivitat no sempre es troba, i que els homes demanem massa, però en un món complicat, com encistellar una pilota que ens corre pel cap i l'hem heretada dels costums? Ai... i que feliços seríem tots! I tu ho has sabut representar meravellosament i amb poques paraules!


Sergi : )

Què ben dit amb poques paraules. Els homes creuen que som maques i que ja no cal tornar-ho a dir, que ja sabem que ens estimen, que ja sabem que som importants per a ells. Però a nosaltres ens agrada sentir-ho molts cops, que se n'adonin d'un pentinat o un vestit nou, que se n'assabentin que hem fet un esforç per a ser boniques i cridar la seva atenció.

Molt encertat, Annalls.

La rateta que escombrava l'escaleta i es posava un llaç ben gran per quan arribés el ratolí iés quedés estorat mirant-la. I el ratolí deia: què hi ha per sopar? Què volies que hi hagués, formatge, com sempre. I és que hi ha coses que no canvien mai. Una abraçada.

Aleix