Renéixer

bellesa visual i intrínseca. Un anar morint, morir i renéixer final bellíssim.

Un plaer, llegir-te, Llibre!

Ens veiem a la Megacalçotada,

Xantalam

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

un plaer llegir el que escrius, Llibre.

aquest poema m'ha semblat d'una sensibilitat exquisida i m'ha fet purificar la meva pell que està endurida.

Un petó.

Lavínia

Mai havia llegit tal poema, és preciós, considero que és un dels millors de RC.
Ja que has publicat un llibre o dos em podries dir si es fàcil o no,? en un comentari.
Es que jo vaig enviar un, sóc petit però no sé que podràn dir. Gràcies, espero la teva resposta ànsiosament.

Una salutació d'ullsblaus1

Encara que només fos pel fragment "Morir":

"Abandonar l'alè a les lleixes
dels vells arxius de la memòria,
perquè la pols en faci pàtina
d'una història antany seductora."

paga la pena afegir-lo als preferits. Així ho he fet.

Encara que només fos pel fragment "Morir":

"Abandonar l'alè a les lleixes
dels vells arxius de la memòria,
perquè la pols en faci pàtina
d'una història antany seductora."

paga la pena afegir-lo als preferits. Així ho he fet.

Feia temps que no llegia un poema tant delicat i sensible. Només l'ànima sàvia pot crear aquests versos plens de confiança sense estridència, plens d'amor per no ferir a qui no pensa que l'ésser humà es transmuta i reneix, com l'au fènix, de les seves cendres.

Un bell poema!
Joanalvol

I sempre solen agradar, aquestes perles deixades per l'atzar.

El teu poema-barca (bé, aquesta és la forma que li trobo jo) sembla capaç de navegar per l'Aqueront per a retornar les ànimes al món dels mortals, amb una duresa de vocabulari extraordinària. Bon poema que és capaç de guanyar tot el que li proposis.

Gràcies, d.

(PS: he estat pendent del poema, sí... No he mirat gaire els morros de la nena de la portada... Ah, i he visitat el teu bloc... I t'he afegit a la meva col·lecció del blocs relataires... Bé, i moltes més coses, no tan importants jej)

(PS2: Un plaer trobar-te, a la parada, és clar)

he vist que mas comentat, i t'ho agraeixo molt...mira que llegueixo una i dues i tres...vegades els escrits que faig abans de penjar-los...però et donc la raó amb què pot se si que el final a quedat una mica fluix...jeje

ho tindré en compte la pròxima vegada!!!


Desmai.

respecte al teu escrit...gràcies per recordar que hi ha sentiments per tothom i fer-me veure que el regust d'aquests no són tan extranys de quan als vius a quan els llegueixes.

He rellegit varies vegades el teu poema i deixa un bon gust a lànima i l'esperit obre la finestra i surt a volar amb els estels...

Una abraçda i un petó al front Llibre. onatge