Remordiments

Un relat de: SntJordi
Falses son les esperances quan davant teu s’obra un carreró sense sortida. Avui veig el retrat de les meves faccions davant d’un mirall que delata els vestigis del meu passat, una vida d’infortunis i entrebancs entre els quals no em sabia erigir. I si, sense calma no hi ha perdó, la consciència se’m regira quan tornen els fantasmes d’aleshores i m’enterboleixen i sacsegen records mal oblidats on el temps no existia i només contemplava el present sense buscar expectatives, despulles de la memòria amb records lleus on els designis s’enfonsaven en un degoteig constant i decadent, frívol, permanent, sense advertir ni predir les seqüeles que podia comportar. Maleïts siguin els remordiments quan t’encares a un futur que no deixa mai de ser incert.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer