Remor de fons

concert de mots,
simfonia de versos!
He descobert en aquest poema que ja havia llegit fa temps, una riquesa que no havia copsat el primer cop.
Rebre un comentari teu és sempre una alegria.
Gràcies per tot, Vicenç.
Una carinyosa abraçada.
Nonna

El teu poema té tot el que ha de tenir un bon poema. Paraules encadenades amb imatges, sentiments i accions que et duen a pensar en el mar, com a protagonista i fil conductor del poema.

Per la llargada dels versos i del poema en si, diria que has sabut copsar vívidament la intensitat emocional de sentir-te prop de les onades amb la remor de fons.

llamp!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Hola Vicenç!
L'havia llegit fa dies i no te l'havia comentat. Avui l'he tornat a llegir, i tot recordant l'encís del mar, he gaudit novament de la sonoritat i de tot el que suggereix aquest Remor de fons, mentres flueix el temps cremós.
Una abraçada

Un poema en què es conjuminen sensacions perceptives d'allò més evocadores. L'atmosfera és melangiosa però alhora molt bella. Amb aqueixa bellesa que supuren les reflexions més profundes i que hi apareixen ací tan ben plasmades. I com no, la mar torna a ser l'inequívoc testimoni de totes les profunditats humanes.

Llegia cada decasíl·lab mastegant-lo perquè volia assaborir la seva bellesa. Em quedo amb el regust de la lectura plàcida i el resultat satisfet. Te'l volia comentar, però l'hora era intempestiva. I he pensat de fer-ho en caure el sol.

Vés per on, la teva disseminació ha lligat el meu instint. No comentaré ni miraré si els decasíl·labs quadren; la bellesa de la composició és total i ja m'està bé.

Gràcies, Vicenç, ja veus que compleixo i faig els deures. d.

(PS: premiat a la meva comarca. Hauré de presentar-m'hi jo a Lluçà? Una abraçada)

que deixa anar el fil de la madeixa sense por ni recança, fins arribar el punt on expresses, en els darrers 5 versos, no solament la personalitat adquirida sinó la força de la teva individualitat.

L'he gaudit molt!

Felicitats
Joanalvol

Felicitats per el premi, després de llegir aquest poema, dono tot el meu suport al jurat que te'l va atorgar. Meravellosos versos.

merescut guanyador del primer premi de poemes de Mar.
Incomparable musicalitat que em porta bressolat per totes les estrofes carregades a vessar de encertats mots.
Em sap greu no haver-lo llegit abans, però alhora m'legro d'haver-lo llegit avui. Felicitats mestre !

J.Lluís Cusidó

Necesitaba contactar amb tu per que em donis el teu parer del meu ultim relat. Ja veuràs que els comentaris que tinc son una mica amenaçadors. Tinc el costum de parlar en primera persona, però sempre escric el que m'expliquen d'altres "generalment", vaig escriure el relat, "un mal any el té tothom " explican un cas de robatori a l'autopista i ara la protagonista m'ha explicat que per pura casualitat al cap de poc temps es va trobar en la situació que explico i que estan encara molt fresques les imatges viscudes no va saber reaccionar d'una manera més... posem-li "humana" davant l'atreviment d'una persona a la que ella no havia provocat ni tenia intenció de parlar-li mes que el necesari. Saps que passa? No m'agrada gens ni mica crear polèmica i penso que això pot portar cua i que se jo, fins hi tot puc tenir algun problema... Em dius el que en penses? Gràcies Vicenç, per la teva paciencia dintre del poc temps que deus tenir. Una abraçada ben forta. Eulàlia.

Espectacular!, quin garbuix de genialitat feta mots!,
la musicalitat de principi a fi, la sonoritat, un poema per als déus!

I amb aquest títol, també impressionant!!

un petó!!!

gyps

m'afegeixo al comentari d'Unaquimera felicitant-te per aquest primer premi, sens dubte merescut.
També coincideixo amb ella amb la resta, i per tant poc podria afegir-hi perquè llegint-la veig que no s'ha deixat rés del que hauria volgut dir, afegint-t'hi la bellesa que ella sempre aboca a les paraules.
Crec que tinc una especial atracció pels poemes que, com el teu, ensenyen l'ànima per dins i despullen aquest "jo" individual que ens convida a reflexionar i a mostrar-nos que en el fons no és gaire diferent al nostre.
Una abraçada!

Ben merescut té el poema aquest primer premi!
No és només un poema de mar... ni un poema bell... ni un poema treballat... ni em sembla només ric en mots encertadíssims, a vessar de suggeriments de tot tipus... és tot això i a més és un poema amb personalitat pròpia.

Potser se la proporciona aquest jo que reconeix la seva angoixa, el seu enlluernament, la seva indefensió i nuesa, ... aquest jo que s'interroga davant nostre ( els lectors ) i ens ofereix així la possibilitat de compartir dubtes, o de respondre, si és que algú gosa...
Aquest jo que admet serenament les seves febleses, ignoràncies i contradiccions em permet la proximitat malgrat la distància física i em roba el cor!

T'envio una abraçada que col·loco damunt una onada i deixo en mans de la brisa, per a què te la facin arribar ràpid,
Unaquimera

Encara que no entenc molt bé el poema, no en tinc cap dubte que és una obra d'art molt evocadora, que ens transporta a un altre lloc.

És comparable, i ho dic de cor, amb una melodia de piano: evoca llunyanament, però evoca.

Una bellesa incomparable.

M'has sorprès, Vicenç.

Apa, salut!!

hola Vicenç,
m'ha encantat passejar-me pel teu poema carregat de sal i de mar i de brisa. Vas encavallant els versos talment com es trenquen les onades de mitja tarda, quan el dia ja es marceix i el mar ens apareix més savi que mai, amb l'experiència d'un sol dia, però que ens sembla una eternitat. El temps s'eixampla oferint-nos una percepció diferent, que fuig de la nostra racionalitat. Som tan insignificants!, però a l'hora tot gravita al nostre entorn.

Una delícia,
Encantat de saludar-te,

manel